17/02/2015

"El departament de Política Criminal del govern espanyol": l'editorial d'Antoni Bassas

2 min

Ahir va declarar davant la comissió d’investigació del frau fiscal del Parlament l’advocat Francesc Cabana, cunyat de Jordi Pujol. En la seva llarga declaració, –va durar vora tres hores–, Cabana va repetir allò que l’ARA ja va publicar al juliol mateix, quan Pujol va admetre que la seva família tenia diners a l’estranger sense declarar des de feia més de 30 anys. I el que va repetir Cabana es pot resumir en una sola frase: “No ens consta que els diners vinguin d’una herència, ni d’un llegat, ni d’una deixa”.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

L’afirmació és la que s’esperava, però no per això deixa de ser un cop personal, i ja veurem si judicial, per a Jordi Pujol. Si algú ha sentit admiració, més encara, si algú ha sentit estimació per Pujol, ha estat el germà de la seva dona. Per Cabana, Pujol encara era aquell noi idealista que se’n va anar a la presó per una campanya contra Franco. Cabana ha estat sempre un home discret, que ha combregat ideològicament amb Pujol de la ‘a’ a la ‘zeta’, que va treballar amb ell a Banca Catalana que i no li deu estar sent gens fàcil haver de parlar en termes tan dolorosos, perquè en fer-ho, ensorra públicament més de 60 anys de relacions personals i l’obliga a la duríssima introspecció de revisar tota la seva vida a la llum d’un gir biogràfic inesperat que ara li revela que bona part del que sempre va pensar que era blanc, en realitat és negre.

La societat catalana va donar mostres de sentir-se vacunada dels efectes de l’espectacular caiguda del pedestal de Pujol l’estiu passat. Però tot i així el cas és i serà una pedra a la sabata. Catalunya, com Espanya, ha despertat del conte de fades de la Transició després d’una profunda crisi econòmica i l’evidència que a tots els partits polítics majoritaris a Espanya durant aquests trenta anys hi ha hagut episodis escandalosos de corrupció. I regenerar aquest teixit de la confiança pública no serà fàcil.

Però mentre per un cantó fem un examen de consciència sobre què ho va fer que tots aquests casos no fossin detectats pel control, democràtic, incloent-hi el periodístic, no podem deixar d’assenyalar una veritat: si Catalunya no hagués començat el procés cap a la seva independència, molt probablement no sabríem res de la fortuna oculta dels Pujol. Ho va dir ahir el periodista Ernesto Ekaizer, que també va declarar a la comissió d’investigació del Parlament. Ekaizer va declarar que durant els 23 anys de Pujol, a Catalunya hi ha haver un capitalisme de promiscuïtat entre polítics i empresaris. Però també va dir: “Mariano Rajoy i Jorge Fernández Díaz han arribat a la conclusió que per desactivar el procés sobiranista, el millor és encarregar-lo al departament de Política Criminal del govern, que és del departament d’Interior”. No interessa la veritat, ni la transparència, sinó la destrucció de l’adversari. Salvar Espanya, com deia l’SMS de Jorge Moragas, el cap de gabinet de Rajoy a l’amant del fill gran de Pujol. D’aquestes mans depenem. No dic “en aquestes mans ens trobem”, perquè en democràcia, els ciutadans sempre són a les seves pròpies mans.

stats