M’agradaria saber quina cara farà avui el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, quan es miri al mirall. Diumenge, Jordi Évole li va preguntar al ‘Salvados’ per la pallissa que uns guàrdies civils haurien clavat a un jove camerunès a la tanca de Melilla al mes d’octubre. El noi va quedar inconscient pels cops, i inconscient el van portar els agents a la banda marroquina. I fi del problema.
El ministre va dir-li a Évole que el jove no va patir cap agressió, que va simular estar inconscient i que “tot s’ha demostrat absolutament fals”. Doncs bé, un jutjat de Melilla ha imputat vuit guàrdies civils pels fets i els ha citat a declarar. Resulta que una ONG va gravar un vídeo de la detenció, el jutge l’ha vist i vol saber si els guàrdies civils van usar la força de manera contrària a dret. Entre els delictes que els agents haurien pogut cometre hi ha “tracte degradant” i “lesions”. I vol saber també l’autoritat judicial si el que van fer els guàrdies civils aquell dia va ser una devolució en calent, perquè van agafar el detingut de terra i a pes de braços el van tornar a portar a territori marroquí.
A Catalunya sabem bé que un ministre que utilitza els aparells de l’estat amb motius polítics, és a dir, que combat les idees amb la força, és un mal ministre. Ara sabem també que no té escrúpols a fer de jutge i part i a dir que es va demostrar que tot era fals. Sortosament, això ho dirà un jutge de debò.
Parlant de justícia, deuen haver sentit que ha desaparegut el sumari de la causa que estudia com es van esborrar les dades dels dos ordinadors on l'extresorer del PP Luis Bárcenas va guardar 20 anys de comptes del PP, allà on, segons Bárcenas, podrien torbar-se les proves de pagaments en sobres a la cúpula del PP. Ara la justícia ho investiga. Ja és casualitat que desapareguin els documents sobre l’esborrament dels ordinadors de la comptabilitat del partit del govern.
Els parlo d’aquests dos casos i vull subratllar que l’ús barroer d’un càrrec ministerial o la cura matussera d’uns documents judicials no tenen nacionalitat. Vull dir ministres com el d’Interior o desaparicions documentals misterioses en pateixen a tot arreu. Home, parlen d’una baixa qualitat democràtica, però en podríem trobar a tot arreu. Però en un moment en què el debat polític espanyol ridiculitza la creació d’estructures d’estat a Catalunya, em pregunto a què treu cap i quina base té l’exhibició de presumpta superioritat de l’estat veterà sobre la pretensió novella de dotar-se d’unes institucions més eficients. I sobretot, d’unes institucions pròpies, perquè un estat és, entre altres coses, l’única possibilitat de defensa legal, internacionalment reconeguda, dels interessos d’un país.
