Es busquen tresors oblidats: la passió del col·leccionista

Conèixer la història darrere de cada objecte és una de les motivacions dels amants d’aquesta afició

Al mercat de la plaça Reial de Barcelona cada diumenge al matí tots els assistents busquen alguna cosa. Una moneda especial, un segell exòtic d’un país llunyà o l’andròmina més estranya que mai hagin vist abans. Busquen fòtils oblidats amb històries al darrere, estris abandonats, petits tresors. Són col·leccionistes. Gent que es dedica a aplegar objectes d’un interès històric o artístic, o simplement rars. “El col·leccionista no només acumula materials, també els estudia, és algú que té interès per conèixer els objectes que guarda”, diu Pere Martí Guasch, un col·leccionista de segells des de fa 49 anys. “Vaig començar amb només 7 anys. Primer tenia els segells en una capseta petita, fins que vaig començar a comprar-me catàlegs i a professionalitzar la col·lecció”, explica Guasch. I afegeix: “Per mi és important cada un dels segells que tinc, des del primer a l’últim, des del segell que m’ha costat un euro fins al que me n’ha costat 1.000. El que és interessant és saber d’on prové cada un, conèixer la història que té al darrere i que el fa especial”.

Ser qui té més segells

Guasch també és el coordinador del Cercle Català de Col·leccionisme de Sant Feliu de Llobregat, una associació creada l’any 1999 i que actualment compta amb uns 30 socis. I és que l’objectiu de col·leccionar no és només tenir un nombre determinat de peces, sinó generar coneixement i compartir la passió sobre l’objecte col·leccionat amb altres persones. “S’estableixen molts vincles humans i es fan trobades d’intercanvi per compartir opinions i coneixements sobre l’objecte que t’interessa”, diu Guasch. I afegeix: “A diferència del es creu, l’objectiu no és ser qui té més segells”.

A més de segells, avui dia una gran varietat d’objectes es converteixen en preuats als ulls dels col·leccionistes. “Hi ha coses que tenen una llarga tradició en el món del col·leccionisme, com les monedes, les obres d’art i els llibres, que són objectes que fa un temps donaven prestigi, que poden significar capacitat adquisitiva i que s’engloben en el que es coneix com a col·leccionisme clàssic. I més recentment també s’han començat a col·leccionar objectes més actuals, el que es coneix com a col·leccionisme modern, en què els objectes són més abastables, com les xapes de cava, els pins, sobres de sucre o caixes de mistos”, il·lustra Guasch.

El que la majoria de gent llença a les escombraries despreocupadament després d’haver posat una mica de sucre al cafè, és un objecte d’allò més valorat per a alguns col·leccionistes, com per a Josep Vilabrú, de Verges. “Col·lecciono sobres de sucre des de fa 16 anys. Sempre n’havia tingut uns quants de guardats, però un dia vaig conèixer un home que en feia col·lecció i en tenia molts i em van venir ganes de fer-ho jo també”, recorda el Josep. I afegeix: “Crec que és un objecte en què la gent no es fixa gaire. A mi m’agrada molt el disseny d’alguns sobres de sucre, estan treballats i són bonics. A Itàlia, per exemple, hi ha sobres molt originals, amb formes diferents: des d’un cor fins a alguna pasta, i també moltes sèries temàtiques”. El Josep col·lecciona sobres de sucre de tot el món i actualment ja en té uns 140.000, que classifica en àlbums per països, temàtiques, fabricants... “No busco acabar la col·lecció, és impossible perquè constantment apareixen sucres nous. Per exemple, del Restaurant 7 Portes de Barcelona ja en tinc 8 dissenys diferents”.

Un altre exemple de col·leccionista modern és Eduard Cases, de Barcelona. Té diverses col·leccions però la més preuada és la de xapes de cervesa, que després de 16 anys, ja supera les 11.000 peces: “Un dia van venir uns amics a sopar a casa i van portar diverses cerveses diferents per fer un tast; vaig trobar que eren boniques i, a partir de llavors, em guardava totes les ampolles de cervesa fins que, quan em vaig haver de canviar de pis, vaig decidir només endur-me les xapes perquè les ampolles ocupaven massa espai”.

Tot i que l’objecte col·leccionat varia, l’esperit és el mateix: conèixer i compartir. “M’interessa la cervesa en si, cada una té un gust diferent i especial. Intento aprendre cada vegada més sobre aquest tema, visito fàbriques de cervesa i faig trobades amb gent que comparteix aquesta passió”, diu l’Eduard. A part de col·leccionar objectes d’un tema concret, per ell és una manera de viure, de conèixer gent amb la mateixa afició. “És el mateix que la gent que va a un concert perquè a banda de la música li agrada l’ambient i trobar-se gent amb qui comparteix aquesta afició”, comenta Cases. No sap descriure ben bé quin és el motiu que fa que algú comenci a col·leccionar alguna cosa, però creu que és imprescindible per a la cultura, la història i la tradició: “Molts dels museus s’han creat gràcies a col·leccionistes que han donat importància a una sèrie d’objectes, els han guardat, classificat i cuidat. Crec que el col·leccionisme actua com una expressió cultural. Les col·leccions sempre tenen un valor sentimental, històric, documental i econòmic”.

Encara que alguns objectes necessiten més despesa econòmica i més espai que d’altres, tot pot ser col·leccionat. La prova és que es troben col·leccions d’objectes estranyíssims. Des de joguines de Play Mobil fins a faves de Reis, passant per sorres de diferents països del món o fins i tot objectes relacionats amb novel·les o pel·lícules. Joguines, cartells, autògrafs dels actors i tot d’objectes relacionats amb la pel·lícula La guerra de les galàxies formen la col·lecció de Joan Casadevall, de Corbera de Llobregat. “Quan tenia 5 anys, el meu avi em va portar al cine a veure el film i em va agradar tant que vaig començar a col·leccionar-ne els cromos i altres objectes, però després va quedar a l’armari fins que fa 18 anys la vaig recuperar i ampliar. Ara ja tinc més de 3.000 peces”, afirma el Joan.

Trobar objectes per a la col·lecció no li representa un problema perquè des que es va estrenar la primera pel·lícula, l’any 1977, hi ha hagut molta gent que s’ha dedicat a guardar objectes relacionats amb el film i es fan diverses trobades que en permeten l’intercanvi. “També hi ajuda molt internet, ja que es poden comprar peces de tot el món”, comenta el Joan. I afegeix: “Si et conformes amb una reproducció de l’espasa que apareix al film, és més fàcil i et surt més a compte, però si vols l’original la cosa es complica”.

El col·leccionisme és una pràctica que existeix des de la Prehistòria, quan els curiosos ja guardaven els objectes que els sorprenien pels seus colors i formes. Però durant molt temps, gairebé en tota la seva història, el col·leccionisme ha estat una pràctica que només s’han pogut permetre les classes altes. Avui, en canvi, el col·leccionisme està a l’abast de tothom: ja no es col·leccionen només objectes valuosos i qualsevol tema pot interessar. La passió i l’encant es troben en la singularitat de cada element. I encara que en alguns moments pugui semblar una pràctica d’una minoria, en realitat és força comuna, encara que sigui a nivell amateur, qui més qui menys guarda en un calaix alguns objectes que li agraden, ja siguin llibres, llapis o entrades de cinema.

Per als col·leccionistes més petits

Potser ja no ho recordem, però molts de nosaltres també hem sigut col·leccionistes algun cop en la nostra vida. Qui no ha col·leccionat adhesius o cromos quan era petit? Passejant pel mercat dominical de Sant Antoni destaca la presència d’un grapat de nens i joves que van de parada en parada remenant encuriosits entre els objectes que s’hi disposen. Cansats de comprar-se les bosses de cromos al quiosc i que els surtin repetits, s’escapen al mercat a buscar els pocs que els falten per completar l’àlbum. I és que els diumenges el mercat és una cita imprescindible per a tots els col·leccionistes, però sobretot per als més petits, ja que, encara que hi ha parades de diversos objectes, hi predominen les que venen cromos i fins i tot n’hi ha algunes que s’hi dediquen exclusivament. Nens i nenes des dels dos fins als dotze anys poden trobar exactament el que busquen, des de cromos de la Peppa Pig o de pel·lícules de Disney fins a cromos de sèries de Disney Channel, de les Monster High o de qualsevol equip de futbol, entre d’altres. Però a més de les parades, també hi ha espais on els nens es poden trobar amb altres nens i intercanviar cromos que els faltin, sense necessitat de comprar-los.

Més continguts de

El + vist

El + comentat