¿Es pot estimar algú que, havent ocupat durant dècades una posició de poder en l’administració pública, ha sigut condemnat per defraudar a Hisenda més de 600.000 euros? Doncs sí que es pot. Això que segueix és un extracte de la carta d’amor incondicional que l’excap de premsa de Carlos Fabra, Manu Vives, ha publicat al diari Levante : “T’escric perquè he pensat que avui és un dia tan bo com qualsevol altre per donar-te les gràcies, amb majúscules, per l’estima i amistat que m’has professat durant aquests vuit anys. Primer perquè em ve de gust, segon perquè ho mereixes, i tercer... perquè sospito que pocs més ho faran. La vida és així d’injusta. Els que abans corejaven el teu nom han emmudit, els que abans es barallaven per fer-se una foto amb tu... ara l’amaguen de les taules dels seus despatxos. D’aquests mateixos despatxos on tu els vas posar, per cert”. I continua: “No cap en aquestes línies, però sí a la meva memòria i al meu cor, tot el que has fet de bo per mi i que mai oblidaré mentre em quedi un alè de vida. [...] Has sigut el millor patró amb qui he navegat. [...] Mai he treballat per a aquest senyor tan terrible i malvat que surt a les notícies de La Sexta. [...] Jo sempre m’he trobat amb algú més semblant a un pare comprensiu i dialogant”. I final de traca i mocador: “Saps que col·lecciono defectes, però la covardia i la traïció no en formen part. Per això t’acompanyaria fins al mateix infern o les portes de la Ciutat de la Justícia Celestial. Només ho has de dir. Ho vaig fer un cop i ho tornaria a fer. Sempre podràs comptar amb mi per a allò que necessitis, tant tu com la teva família, especialment l’Andrea, a qui saps que m’uneixen vincles tan sagrats com els teus. [...] T’estaré esperant. T’estarem esperant”. I ara, sisplau, fosa a negre i aplaudiments per al defraudador.
