La catàfora i Leticia Sabater
Els mitjans de comunicació, sobretot les edicions digitals, cada cop publiquen menys notícies i més anècdotes. Per què? És el peix que es mossega la cua. Els lectors (i les lectores) ho demanen, els mitjans volem audiència i els hi donem. Repassem el més vist dimecres al migdia en algunes versions digitals de diaris. A la web d’El Mundo hi guanyava “Sexo callejero en una glorieta del centro de Madrid”, el vídeo d’una parella fent l’ús matrimonial, efectivament, en una mena de rotonda a dos pams dels cotxes que passaven. La tercera de l’Abc era: “El impacto de un asteroide destruirá la civilización en septiembre”, sense aclarir si al matí o a la tarda. I la més vista a La Vanguardia era: “Qué es una catáfora?” O sigui, sexe, sensacionalisme apocalíptic i la selectivitat feta anècdota. Sí, perquè la selectivitat ja és un format informatiu clàssic (com les meduses, els quilos de panellets consumits o els vehicles que es desplacen durant un pont). I, com que fa anys que ja està tot explicat i, de fet, poca cosa queda per explicar a part que és un examen que fan alumnes, acabem parlant de l’anècdota. I la pregunta “Què és una catàfora?” ha estat la sensació dels exàmens d’accés a la universitat 2015 i tothom en parla. I si no fos perquè ara mateix l’ocupa Leticia Sabater i la seva reestrenada virginitat, la catàfora acabaria al polígraf del Sálvame Deluxe ( polideluxe, en diuen, com si fos l’elaborador d’informes falsos per al ministre filtrador - y muy mordedor -). I allà acabaríem descobrint que la catàfora té un amant que l’enganya amb una anàfora de Lugo. Apassionant.
