No ha estat un bestseller del dia de Sant Jordi, però hauria de ser un llibre de lectura obligada per a qualsevol persona que vulgui entendre el món de la ciència i sobretot la passió inherent a fer ciència. El llibre Cartes a un jove científic, del naturalista i biòleg Edward O. Wilson (Editorial Rosa dels Vents, amb traducció, presentació i bibliografia de l’ecòleg Joandomènec Ros, que és president de l’Institut d’Estudis Catalans), és un breu manual en el qual una de les màximes autoritats en biodiversitat i, sens dubte, el millor estudiós del món de les formigues, transmet la seva experiència i dóna consells de com viure amb creativitat, tenacitat i emoció el fet de ser científic.
A partir de retalls autobiogràfics, Wilson transmet el plaer de la investigació posant èmfasi en la motivació amb què s’han de plantejar els problemes per esbrinar la complexitat de les ciències. Sempre tenint present que desenvolupar el coneixement es basa a tenir la capacitat i voluntat de gestionar amb decisió l’alternativa entre el fracàs i l’èxit, no n’hi ha prou amb la intel·ligència.
Edward O. Wilson recorda la frase de Louis Pasteur que diu que “la fortuna afavoreix tan sols la ment preparada”, però recorda que “ser brillant no és suficient per als que somien en l’èxit. Cal tenir capacitat per passar llargues hores d’estudi i de treball amb plaer, encara que part de l’esforç porti inevitablement a atzucacs. Aquests homes i dones d’elit són com els caçadors de tresors dels vells temps en una terra inexplorada. Si decideixes anar amb ells, l’aventura és la cerca i els descobriments són la teva plata i el teu or”.
