Viatge al present dels farmacèutics Salvador

Una pedra de ronyó de vaca marina per detectar si una beguda estava enverinada. Unes boles amb argila que van ser les primeres pastilles. I ungüents, molts ungüents, entre els quals n'hi havia algun per guarir les picades dels escorpins amb els quals entre els segles XVI i XVIII convivien els barcelonins. Aquestes i moltes altres fórmules magistrals són les que per aquells temps els germans Salvador, apotecaris i naturalistes, preparaven a la seva farmàcia al carrer Ample de Barcelona. El remei que no tinguessin ells no el tenia ningú a la ciutat. Hi anaven clients d'arreu. Alguns d'il·lustres i de ben lluny, com el duc d'Alba. També feien de proveïdors d'altres apotecaris i metges.

La farmàcia, però, tan sols era la punta de l'iceberg de la seva activitat. A la rebotiga hi guardaven una impressionant biblioteca, un herbari únic i moltes altres rareses. També s'hi reunien els intel·lectuals de l'època i, fins i tot, amb les peces més interessants, van muntar el que va ser el primer museu de la ciutat obert al públic, a imatge dels museus de rareses que en aquella època hi havia per tot Europa. La vàlua de tot plegat era tal que no és estrany que amb el setge del 1714 els Salvador s'afanyessin a guardar en un lloc ben segur la seva col·lecció.

Reconstruir la història

Avui, tot això se sap perquè bona part del seu llegat es conserva a l'Institut Botànic de Barcelona. La biblioteca del Gabinet Salvador compta amb 1.346 volums, un herbari general impressionant amb més de 4.000 exemplars, peces naturals i una important col·lecció de cartes amb què s'han anat reconstruint algunes de les moltes relacions que van mantenir a escala internacional. Però no hi era tot.

L'Ajuntament de Barcelona ha pogut adquirir uns 500 objectes, entre els quals molts llibres -moltes primeres edicions dels grans estudiosos de la botànica-, fòssils, plantes, objectes de farmàcia i altres curiositats, com ara una reproducció de ceràmica d'una pera possiblement extingida. També hi ha moltes cartes que permetran reproduir les relacions internacionals que van mantenir i les aportacions a la ciència que la nissaga dels Salvador van fer des del segle XVI fins al XIX.

La troballa d'aquesta nova entrega del Gabinet Salvador ha estat possible gràcies a les gestions del servei d'exposicions del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Tots els objectes feia més de 70 anys que estaven tancats en caixes, a les golfes d'un particular que vol ser anònim. La riquesa del Gabinet Salvador tornarà a estar a l'abast dels ciutadans a través de l'exposició Salvadoriana , que prepara el mateix museu en el marc dels actes del Tricentenari.

Curiositats naturals

El patrimoni dels Salvador és un dels pocs gabinets científics que han arribat fins als nostres dies, ja que la majoria van desaparèixer o bé integrats en els grans museus que es van crear al segle XIX o bé dispersats arreu, explica Jaume Ciurana, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona. "Mostra com als segles XVII i XVIII Catalunya era realment una societat molt dinàmica, amb relacions internacionals importants", afegeix.

Joan Salvador i Boscà, nascut a Calella el 1598, va ser el primer de la nissaga de naturalistes i apotecaris. Ell va iniciar les col·leccions, la biblioteca i els primers contactes amb botànics i naturalistes d'aquells temps de revolució científica amb Galileo Galilei i Descartes.

El seu fill, Jaume Salvador, també apotecari, va estudiar a Montpeller i el va acompanyar en viatges pel Principat i pel País Valencià. A més d'ampliar les col·leccions, junts van crear a Sant Joan Despí un jardí botànic que els servia per abastir la farmàcia i on també conreaven espècies que trobaven o els enviaven proveïdors de tot el món.

La figura més destacada de la següent generació és Joan Salvador i Riera, que al segle XVIII va establir importants intercanvis d'herbes i llavors amb científics de l'època com Hans Sloane, figura cabdal, ja que la seva col·lecció és molt important per al patrimoni del Museu Britànic. A la British Library es conserva una carta en què Salvador narra com fins i tot abans que el setge de Barcelona es formalitzés, les possibilitats de moviment dels barcelonins ja havien minvat.

Una gran biblioteca

A la seva àmplia biblioteca hi ha primeres edicions d'alguns autors considerats claus per a la botànica, com Carl von Linné, Joseph Pitton de Tournefort, Herman Boerhaave o James Petiver, entre molts altres. Les seves cartes, les que ja es coneixen i les que ara es podran analitzar, mostren que amb alguns d'ells van intercanviar cartes i peces. Per exemple, segons explica a la seva tesi doctoral Neus Ibáñez, investigadora del l'Institut Botànic de Barcelona (IBB-CSIC-ICUB), Joan Salvador, que en plena guerra de Successió, el 1711, va ser el primer a explorar detingudament les illes Balears des del punt de vista botànic, va enviar duplicats de les seves recol·leccions de plantes i llavors a molts dels seus corresponsals. Es creu que Joan Salvador estava treballant en un Botanomasticon catalonicum que hauria estat la primera flora del Principat.

Viatge per la Península

Després de les exploracions pirinenques, l'octubre del 1716, Joan Salvador va emprendre una expedició per la península Ibèrica. Assegut en un carruatge amb un xofer, el seu germà i Antoine Jussieu, també naturalista, metge i apotecari, van viatjar vuit mesos per tota la Península, inclòs Portugal. Jussieu va fer un diari del viatge en què va recollir moltes mostres d'herbes que, després, van classificar metòdicament. En Salvador va escriure un dietari particular. Ara, entre les noves adquisicions hi ha un text complementari redactat per ell mateix en llatí en què es relacionen les plantes recol·lectades.