La meditació afecta els gens

Que la meditació influeix positivament sobre la salut no és nou. Se sap que aquest estat introspectiu pot induir canvis en el cervell. Ara bé, els científics acaben de demostrar que fins i tot pot arribar a modificar l'expressió de gens fonamentals en processos relacionats amb la inflamació. Així ho indica un estudi de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques Agustí Pi i Sunyer (Idibaps) a Barcelona, en col·laboració amb diferents centres, entre els quals el Center for Investigating Healthy Minds, de la Universitat de Wisconsin-Madison, que compta amb la col·laboració del mateix Dalai Lama en els diferents projectes de recerca que du a terme al voltant dels beneficis de la pràctica introspectiva.

Els investigadors han analitzat els efectes d'un dia de pràctica de meditació basada en l'atenció plena, una tècnica que també es coneix amb el nom de mindfulness, en un grup de meditadors experimentats, en comparació amb un grup control de persones que van fer activitats no meditatives en un ambient relaxant. Els meditadors que van participar en l'estudi havia de fer almenys tres anys que practicaven meditació amb un mínim de 30 minuts diaris. Un altre requisit era que haguessin fet almenys 3 recessos intensius de 5 dies o més. "És una cosa molt accessible, és l'equivalent en hores al que qualsevol aficionat a un instrument musical o a un esport pot arribar a practicar", explica Perla Kaliman, investigadora de l'Idibaps i primera signant del treball.

Per a l'estudi als dos grups se'ls va convidar a estar relaxats, els uns meditant i els altres no, durant vuit hores. Després, es van recollir mostres de sang de tots els participants. Els investigadors van trobar "una sèrie de diferències en l'expressió de gens i proteïnes", explica Kaliman. El grup que va meditar va mostrar una disminució significativa en l'expressió d'alguns gens que actualment són els objectius d'alguns fàrmacs antiinflamatoris i analgèsics. Aquests gens influeixen en la ciclooxigenasa 2 (COX-2) i RIPK2, un enzim que regula la via de NF-kappaB i també diversos gens que codifiquen histona deacetilases (HDAC). Alguns d'aquests canvis es correlacionen amb una recuperació més ràpida amb els nivells de cortisol davant una situació estressant, explica Kaliman. "Les nostres dades són el punt de partida per a futurs estudis que permetin dissenyar estratègies terapèutiques per utilitzar la meditació com a complement al tractament de processos inflamatoris crònics", diu Kaliman.

Generalment els problemes de salut més comuns van acompanyats d'inflamació. És el cas de trastorns metabòlics -com ara la diabetis-, de les malalties neurodegeneratives i les malalties cardiovasculars.

Bon complement

Els investigadors creuen necessaris més estudis per determinar la persistència dels canvis epigenètics de la pràctica meditativa. "S'havia demostrat en models animals que l'estrès psicològic és capaç de provocar canvis epigenètics dinàmics al cervell en tan sols una hora, però fins ara no hi havia cap evidència experimental en humans de l'impacte epigenètic de la reducció de l'estrès", afirma Kaliman. Amb aquest nou estudi, doncs, s'evidencia que "en calmar la ment es produeixen canvis ràpids en certes vies epigenètiques", afegeix la investigadora de l'Idibaps.

Basant-se en estudis anteriors, l'American Heart Association (l'Associació Americana del Cor) ja recomana practicar la meditació com a intervenció preventiva i com a complement dels tractaments mèdics. Tot acompanyat per altres variables en un estil de vida saludable, com ara la pràctica regular d'exercici físic i una alimentació saludable.

Segons Kaliman, una pràctica molt recomanable per a les persones amb poc temps i molt estrès és fer "sessions ràpides de meditació al llarg de la jornada laboral, com ara tres minuts cada hora". Durant aquest breu espai de temps, es tractaria de focalitzar l'atenció en la respiració. "Sembla que com més pràctica, més benefici. El que recomanaríem seria fer dues sessions de 20 minuts diàries", diu la investigadora.

En un altre estudi fet per la Universitat de Califòrnia Los Angeles (UCLA) es va fer practicar a cuidadors de malalts d'Alzheimer un tipus de meditació durant 12 minuts diaris en un període de vuit setmanes, i es va veure com disminuïen els símptomes de depressió en un 50%. També es va trobar que després d'aquest període de pràctica havia canviat l'activitat de 68 gens relacionats amb el malestar emocional i la inflamació.

Meditació i cervell

Des de fa un temps cada cop hi ha més indicis que l'estat introspectiu de la meditació pot promoure grans canvis. Segons dades del registre Clinicaltrials.gov, en els últims dos anys gairebé s'han triplicat els assajos relacionats amb els efectes de la meditació. Actualment, al món s'estan fent uns 302 estudis sobre meditació. Són estudis en què s'estan valorant els efectes en persones amb càncer, malalts del cor, estrès posttraumàtic, insomni i addiccions, entre altres afeccions. La meditació no cura, però els resultats de molts d'aquests treballs demostren que practicar-ne ajuda molt.

Un investigador que ha col·laborat amb l'Idibaps, Richard Davidson, de la Universitat de Wisconsin, ha treballat directament amb monjos tibetans que fa entre 15 i 40 anys que mediten durant unes 8 hores diàries. Davidson té el suport del Dalai Lama. L'investigador ha utilitzat tècniques de diagnòstic per la imatge per poder observar per dins el cervell d'aquests autèntics "atletes cerebrals", i ha pogut veure com l'estructura i la configuració del seu cervell és diferent que les de les persones que no mediten. Entre altres aspectes, han detectat processos neuronals que es tradueixen en més capacitat d'atenció, d'aprenentatge i de memòria de treball. També hi ha canvis en el lòbul prefrontal, la part del cervell relacionada amb la capacitat d'empatia.

Un altre estudi de la Universitat de Manchester, amb malalts que pateixen dolor crònic, ha demostrat canvis en altres parts del cervell que intervenen en la manera com es percep el dolor.

La meditació també modifica l'hormona de l'estrès

Centrar-se en el present ajuda a reduir els nivells de cortisol, l'hormona de l'estrès, segons suggereix una altra investigació del Projecte Shamatha a la Universitat de Davis, a Califòrnia. Aquesta estratègia, doncs, la base de l'estat meditatiu, seria molt útil a l'hora de disminuir els nivells de cortisol, una hormona que produeix la glàndula renal associada amb l'estrès físic i emocional. La secreció prolongada de l'hormona té importants efectes adversos.

"La idea que podem entrenar les nostres ments per fomentar hàbits mentals més saludables i que aquests hàbits poden reflectir-se en les relacions entre la ment i el cos no és nova, ha existit des de fa milers d'anys a través de diverses cultures i ideologies", afirma en un comunicat Tonya Jacobs, al capdavant del projecte. "No obstant, aquesta idea s'està començant a integrar ara en la medicina occidental gràcies a l'evidència objectiva acumulada. Esperem que estudis com aquest contribuiran a aquest esforç", afegeix.