L’ EDITORIAL
Editorial 21/07/2015

A la cua en poder adquisitiu

Catalunya és víctima de la negativa de l’Estat de ponderar el cost de la vida en cada territori

2 min

El mètode de càlcul basat en la paritat de poder adquisitiu (PPA), recomanat per les institucions europees i que l’estat espanyol no segueix, dóna dades que no per esperades són menys reveladores. Segons un estudi encarregat per la conselleria d’Economia i realitzat per experts de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), si es pondera la inversió de l’Estat a les comunitats autònomes en funció del cost de la vida en cada regió, el greuge encara resulta més escandalós del que es pensava, de manera que els ciutadans que viuen a Catalunya, que són els tercers de l’Estat que més impostos paguen, passen de ser els desens als catorzens pel que fa al retorn, només per darrere dels madrilenys, on l’efecte de capitalitat és un indissimulable element compensador. Els catalans, per tant, reben un 20% menys de recursos que la mitjana espanyola i un 37% menys que els extremenys, que són els que se situen al capdamunt. Això és així no només per la poca inversió de l’Estat, sinó perquè el cost de la vida se situa a Catalunya 8,5 punts per sobre de la mitjana estatal.

El sistema PPA l’apliquen habitualment els programes de comparació internacional de les Nacions Unides, l’OCDE i l’Eurostat. Espanya es nega a fer-lo servir per mesurar les seves diferències internes, unes diferències que no perquè sí són molt remarcables i que, per tant, reforcen la desigualtat. La mateixa negativa a fer servir el PPA ja denota una voluntat política de mantenir un finançament autonòmic opac, no pensat en les persones, sinó pensat per mantenir el control centralitzat de la caixa. L’excusa de la cohesió territorial resulta fal·laç. Si del que realment es tractés fos de garantir la igualtat d’oportunitats de tots els ciutadans, no hi hauria cap problema per posar damunt la taula el cost de la vida en cada territori. Basar el sistema de finançament en una igualtat falsa, que no té en compte les diferències en el cost de la vida, és una manera de perllongar les mateixes diferències i, per tant, de castigar uns territoris suposadament rics -a la pràctica els seus ciutadans cada cop ho són menys- i condemnar al subsidi uns de pobres. Catalunya és víctima d’aquest sostingut contrasentit.

stats