Són el melic del cinema. Paradigma de glamur i semidéus de la cultura popular. Parlem, esclar, de les estrelles de Hollywood, els homes i dones que fan córrer més rius de tinta des de la invenció del cinematògraf. Tant és així que de vegades se'ns oblida que en realitat són practicants d'un ofici, la interpretació.
Des del 1929 l'Acadèmia de Hollywood reconeix la feina d'homes i dones que han posat el seu talent al servei de les pel·lícules. De fet, el primer Oscar de la història el va rebre un actor, l'alemany Emil Jannings, per El destí de la carn i L'última ordre . Jannings, per cert, no és exactament un precedent de glamur hollywoodià: amb l'arribada del sonor, va tornar a Alemanya, on va participar en un grapat de films de propaganda nazi i es va fer íntim de Joseph Goebbels.
Després el premi ha tingut amos per a tots els gustos. Actors carismàtics com Humphrey Bogart i Gary Cooper o innovadors com Marlon Brando i Robert De Niro. Actrius que són sinònim d'intel·ligència i talent com Bette Davis o d'elegància i encant com Audrey Hepburn. Katherine Hepburn és qui l'ha guanyat més vegades (quatre). Meryl Streep, qui més vegades ha estat nominada (catorze). I Peter O'Toole, qui més vegades ha estat nominat sense guanyar-ne cap (vuit). També hi ha hagut oblits sense explicació: Greta Garbo, per exemple, no va guanyar cap Oscar. Henry Fonda no el va rebre fins als 77 anys, per A l'estany daurat , dos mesos abans de morir. I més d'un guanyador va rebutjar l'estatueta: és el cas de Marlon Brando, que va enviar una activista pels drets dels natius nord-americans a recollir l'Oscar que havia guanyat amb El padrí , i George C. Scott, que es va negar a acceptar el seu Oscar per Patton perquè trobava que les competicions entre companys de professió eren una fotesa. Tot i aquestes excepcions a la regla, una cosa és clara: no hi ha combustible que faci brillar amb més força les estrelles que l'Oscar de Hollywood.
Homes: un grup heterogeni
Enguany els candidats a l'Oscar al millor actor protagonista formen un grup ben heterogeni. D'una banda, hi ha dos actors que representen l' star system hollywoodià: Brad Pitt, que acumula tres nominacions amb aquesta per Moneyball , i el seu amic George Clooney, que ja va conquerir l'estatueta amb Syriana . De l'altra, tres debutants. El primer és un actor de prestigi i gran recorregut, el britànic Gary Oldman, inexplicablement absent dels Oscars fins que la seva memorable interpretació a El talp ha corregit aquest greuge. El segon és el mexicà Demián Bichir, la gran sorpresa de les nominacions, un desconegut a Hollywood que no sortia en cap travessa pel seu rol a A better life. I finalment el gran favorit, Jean Dujardin, l'actor francès que a The artist interpreta una estrella en decadència del cine mut.
A Dujardin el pot beneficiar l'efecte d'arrossegament que produiria un èxit aclaparador de The artist , el gran favorit de la nit. L'únic que li pot fer ombra és George Clooney, que a Los descendientes fa el millor paper de la seva carrera. Té en contra l'estatueta que ja posseeix. I a favor que, en fi, és George Clooney, i ningú encarna millor l'ideal d'estrella cinematogràfica avui dia.
Dones: domina la vella guàrdia
En la categoria de millor actriu protagonista, la vella guàrdia de Hollywood està representada per Glenn Close i Meryl Streep, actrius que es mantenen en actiu des de fa dècades. Close aspira al primer Oscar per Albert Nobbs , en què interpreta una dona que es fa passar per home a la Irlanda de finals del segle XIX. Per a Streep seria la tercera estatueta de la col·lecció, i igualaria la marca d'Ingrid Bergman i seria a un sol premi del rècord de Katherine Hepburn.
La protagonista de La dama de hierro és la gran favorita en totes les apostes, però no es pot descartar una victòria de Viola Davis, l'actriu negra que ja va ser nominada el 2008 per El dubte i que ara repeteix amb Criadas y señoras . El factor racial pot ser decisiu. Ja va passar fa deu anys, quan Halle Berry es va imposar a Nicole Kidman ( Moulin Rouge ) i Judi Dench ( Iris ). Els acadèmics són molt sensibles a les temàtiques socials, i Davis ha intensificat el vessant polític del seu discurs en els últims mesos.
Entre la resta de candidates, una nouvinguda: Rooney Mara, la hipnòtica Lisbeth Salander de Millennium. Els homes que no estimaven les dones . Per a Michelle Williams ja és la tercera candidatura: la protagonista de Mi semana con Marilyn ja havia estat nominada per Brokeback mountain i Blue Valentine .
Una d'aquestes cinc actrius pujarà diumenge a recollir un Oscar. Sigui qui sigui, inscriurà el seu nom en la tradició més distingida del teatre dels somnis de Hollywood.
