FESTIVAL GREC

Albert Camus, Maria Casares i els àngels

La companyia Ipsilamba ha estat la promotora de projectes tan interessants com Tres Dramolette i Sagarra dit per Rosa M. Sardà . L'accident és el tercer i el debut de Carme Cané, una de les seves sòcies, com a autora dramàtica. És un muntatge escènicament més ambiciós que els anteriors, però igual de centrat a oferir la màxima excel·lència interpretativa. Moment àlgid: Tilda Espluga a la pell de Maria Casares dolorosament íntima recordant la Guerra Civil, la derrota i l'exili. Incís: Espluga és la gran actriu catalana que molts obvien en les habituals llistes de grans actrius catalanes. Una greu negligència davant un talent acerat en la constància.

Si la direcció d'actors és excel·lent -amb Xavier Ripoll, Nies Jaume i Jacob Torres tancant el quartet d'asos-, potser desperta més dubtes la dramatúrgia. Cal reconèixer la intenció d'allunyar Camus de les tenebres existencialistes i acostar-lo a un vitalisme ineludible, vehiculat a la seva faceta com a home de teatre. Aquí ja tindria tota una peça dramàtica, articulada a través de fragments d' El primer home , L'estranger , El mite de Sísif , Calígula i Els justos . Però hi ha més: una història paral·lela de dos àngels de la guarda que es repten a salvar Camus del judici de Déu després de l'accident de cotxe que el va matar. Conduïa Michel Gallimard, editor i amic. Dos personatges celestials que es comporten com Vladímir i Estragó a Tot esperant Godot fins que el domini de la ficció signada per Camus els desperta els mateixos dubtes existencials que a Rosencrantz i Guildenstern en la peça de Stoppard. Són els protagonistes d'una altra obra que funcionaria en solitari. El que no queda clar és l'encaix entre les dues.