Antònia Font aposten per l'autoedició
La banda més influent del nou pop català torna a la carretera després de cinc anys d'absència amb un nou disc que es dirà 'Lamparetes' i que s'editaran ells mateixos a través del nou segell Robot Innocent.
Barcelona.Cinc anys després de Batiscafo Katiuscas , de molts rumors de ruptura, de ser considerats els germans grans del nou pop català -de Manel a Els Amics de les Arts-, d'haver omplert el Liceu o el Teatro Victoria Eugenia de Sant Sebastià amb una orquestra anomenada New Royal 4 Quesos Philharmonic Orchestra, d'haver-se obert camí a Madrid i d'haver guanyat el Premi de la Música del 2008 amb el simfònic Coser i cantar , la banda de Joan Miquel Oliver (composició, guitarres, veu), Pau Debon (veu), Jaume Manresa (teclats), Joan Roca (baix) i Pere Debon (bateria) tindrà disc nou al carrer físic i digital el 12 d'abril. Serà el sisè des d' Antònia Font (1999) i es dirà Lamparetes .
La principal novetat, més enllà del disc en ell mateix, és que la banda mallorquina ha apostat per l'autoedició, és a dir, que han decidit aparcar els segells tradicionals -han passat per Discmedi-Blau, Música Global i Virgin- i crear-ne un de nou, Robot Innocent Companyia Discogràfica, a l'estil del Marxophone de Nacho Vegas i Refree. Pioners musicals i industrials, els Antònia Font es llancen a la piscina. La raó? Que han vist la feina que feien les discogràfiques -fa uns catorze anys que volten món, segells i revetlles- i s'han adonat que, entre cinc, també poden portar-la a terme ells mateixos. Ja no es tracta només d'escriure bones cançons i gravar-les -avui dia, la majoria de bandes ho fan a casa-, sinó de promocionar-se el millor que puguin, contractar una bona distribuïdora i fer concerts. I per a això últim ja tenen un bon mànager.
Lamparetes tindrà catorze temes i contindrà tot l'univers de la banda mallorquina. El primer single, titulat Clint Eastwood , va més en la línia de Taxi (2004) i fins i tot podrien dir que s'acosta a l' Astronauta rimador , però amb la depuració musical i la malenconia de Batiscafo Katiuscas . Recordin que el personatge fetitxe que recorria aquell disc era Julio Cortázar. Aquí, si hem de fer cas al primer senzill, el leitmotiv de l'àlbum serà el gran realitzador nord-americà.
Exploradors del XIX
"Qui dubta d'en Clint Eastwood / mirant el Gran Cañón del Colorado? / Niguls allargassats i vermellosos, / i el cel se penja una estrella i se fa de nit. / I en Clint només il·luminat per sa foganya / s'encén es puret i guarda un secret / i guisa un conillet a la llauna", comença el tema. Per després oferir-nos, estil western , les primeres passes d'un home que marxa cap a Denver, somiador i desafiant. Després repassa la filmografia del gran actor i director nord-americà. "I un home tot sol / no sempre se basta. Qui dubta avui en dia d'en Clint Eastwood. / I un home tot sol, se tuda i se cansa", repeteix la tornada.
Podem dir que és un disc 100% Antònia Font, amb Joan Miquel Oliver fent de segona veu i explotant, com a lletrista, el seu vessant més popular, menys íntim, que dedica a la seva carrera en solitari. Si en anteriors lliuraments, la banda havia explotat l'univers rus, el dels robots i el submarí, ara es posen el vestit d'exploradors del segle XIX per emprendre una aventura que els porta cap a la maduresa artística. No cal dir que els que fa més d'una dècada que segueixen Antònia Font i el particular univers d'Antònia Font, estan d'enhorabona.
