ART
Cultura 08/09/2012

Barceló ens fa pujar a l'Himàlaia mentre espera tornar a l'Àfrica

Després dels imprescindibles Quaderns d'Àfrica, Miquel Barceló va presentar ahir Quaderns de l'Himàlaia, un recull de les seves impressions, dibuixos i fotografies de dos viatges pel sostre del món.

Catalina Serra
3 min
Barceló ens fa pujar a l'Himàlaia mentre espera tornar a l'Àfrica

BARCELONA."Mai no trobaré un lloc alternatiu al país Dogon, com no trobaré un lloc alternatiu a Felanitx. Esper el moment de tornar a ca meva i mentrestant, com he fet sempre, vaig fent viatges per poder sortir del taller". Miquel Barceló porta malament això de no poder tornar, de moment, a la seva casa de Gogolí per la situació convulsa que es viu a Mali, on ja fa dos anys que els amics li recomanen que no vagi, però és una mica nòmada i mai ha deixat d'aprofitar l'oportunitat d'agafar la llibreta i el pinzell per reflectir el món a la seva manera.

A Quaderns de l'Himàlaia , escrit originalment en francès i que ara publica Galàxia Gutenberg en català i castellà, una de les sorpreses més interessants són les fotografies de l'artista, que s'inclouen acompanyades dels seus comentaris, sempre carregats d'humor. Igual que als escrits, aquest cop molts més curts que a Quadern d'Àfrica , la mirada del pintor s'atura en detalls i anècdotes que el porten a fer tot tipus d'associacions. Al cim majestuós d'una muntanya nevada hi troba referents de Courbet i als ulls d'un lama silenciós la mirada riallera de la seva mare. Tot en un mateix magma en què les peripècies del viatge -i les seves converses sobre futbol a mode de salconduit- es barregen amb reflexions sobre la pintura i les seves successives morts.

"Allà el món espiritual és molt intens, aquest món dels ascetes que renuncien a tot, que no mengen, no respiren, no riuen...", comenta. I explica coses que el van impressionar, com veure a dalt d'una muntanya un home que tirava trossets de cadàver perquè se'ls mengessin els voltors i la carn mai arribava a terra. "No era gens tètric, tot es menjava a l'aire, fins i tot els ossos triturats", explica. O veure com en altres indrets la moneda eren els excrements de iac, que serveixen com a combustible. "Allà fan diners de la merda i aquí convertim els diners en merda", reflexiona.

El llibre, del qual s'ha fet una tirada de 14.000 exemplars, recull els dos viatges que va fer Barceló els estius del 2009 i el 2010 per la serralada de l'Himàlaia acompanyat d'un amic, que al text ell anomena Ach i que havia treballat als serveis diplomàtics francesos. "Sembla literari, però el personatge existeix", comentava ahir durant la presentació del llibre a Barcelona. De fet, és un vell amic de París que té com a peculiaritat, diu, que no li interessa res que tingui menys de 500 anys d'antiguitat. En el primer viatge, el juny del 2009, van anar a Agra i a Barceló el Taj Mahal li va semblar "una enorme medusa fosforescent". El va pintar així, fosforescent, en un enorme quadre que va exposar al teatre parisenc de Bouffes du Nord. També van recórrer Xandighart, la famosa ciutat índia de Le Corbusier, i Ladakh, Sanzkar, Kargir i el Caixmir, entre altres indrets de noms mítics. Visitaven monuments, poblats i coves amb pintures centenàries que acollien monjos immòbils al costat de rius gelats. El 2010, al juliol, el viatge els va portar a Kàtmandu i després a Pokhara, Manthang, al regne de Bhutan... Després de l'Àfrica, Barceló diu en el llibre: "Només a l'Himàlaia he tengut la mateixa sensació del món en combustió, de deserts ardents, de còdols en forma de melicotó, de muntanyes de pedres planes i algunes de gravades..."

Nou viatge

Es tracta d'un món que també l'ha fascinat i al qual es tornarà a acostar aviat. Ara està passant uns dies a Mallorca, però a mitjans de mes volarà cap a la Xina amb dos amics per recórrer part de la Ruta de la Seda, a Xingiang, per veure en directe les pintures de les coves de Mogao i recórrer altres deserts. "Per molt que ens pensem que ho coneixem tot perquè ho hem vist en reproduccions, la pintura s'ha de veure en directe", comenta.

L'artista presentarà un nou llibre d'escrits sobre les seves ceràmiques coincidint amb una exposició a Zuric al desembre, i en prepara una altra a Nova York. A Espanya, després que la galerista Soledad Lorenzo anunciés que es jubila, ha canviat de representant i ara treballa amb la Galeria Elvira González.

stats