Bibliotecàries al peu del canó

En plena Guerra Civil es culmina a Palafrugell la xarxa de biblioteques populars de la Mancomunitat

El 25 de juliol del 1938, a l'Ebre, començava una batalla que acabaria decidint la Guerra Civil i deixaria milers de morts. Un dia abans, el president de la Generalitat, Lluís Companys, era a l'altra punta de Catalunya, a Palafrugell. No hi era per motius bèl·lics, sinó pels llibres: inaugurava la Biblioteca Popular de Palafrugell, l'última de la Xarxa de Biblioteques Populars. L'ambiciós sistema bibliotecari públic, que havia ideat Eugeni d'Ors per a la Mancomunitat de Catalunya, quedaria truncat amb la victòria feixista.

"A les 12 del matí ha tingut lloc la inauguració de la biblioteca. Poc abans ha arribat el bibliobús carregat amb tota una colla de bibliotecàries (Srtes. Casals, Espanyol, Díaz Plaja, Josefina Portella, Riera, Martorell i Cot). El president de la Generalitat i el conseller de Cultura han pres part de l'acte, el qual ha estat obert i clos als acords d' Els segadors i l' Himne de Riego . Ha estat una festa plena de senzillesa i simpatia. Una vegada acabada, el president i el seu sèquit han marxat cap a l'Escala a dinar i el Sr. Rubió i les bibliotecàries ho hem fet a la platja de Llafranc, on ens hem divertit de debò".

És la veu de les dues il·lusionades bibliotecàries que van treballar a la Biblioteca Pública de Palafrugell durant la Guerra Civil: Antònia Matosas i Carme Portella. Aquest juliol la primera biblioteca que va tenir Palafrugell ha celebrat 75 anys de vida. Ho ha fet amb una exposició -que es pot veure a la mateixa biblioteca fins al setembre- que dóna veu a totes les dones que hi han treballat al llarg d'aquests anys. Totes van escriure amb disciplina un dietari que ni la guerra ni la dictadura van esborrar. "Amb l'exposició hem volgut explicar que importants que van ser en aquell moment les biblioteques. Venien especialistes estrangers per conèixer-ne el funcionament i es feien activitats per a adults i infants, es volia que la cultura arribés a tota mena d'usuaris", explica Isabel Pernal, l'actual directora de la Biblioteca Pública de Palafrugell. Hi havia projectes innovadors, com biblioteques per a cecs i hospitals.

Les bibliotecàries de la República havien estudiat a l'Escola Superior de Bibliotecàries, també creada per la Mancomunitat. Segons el programa, aquestes noves professionals s'havien de formar de manera continuada. Eren dones preparades i exigents: "Les dones comencen efectivament a fer bon paper i la cantarella de «volem novel·la rosa», si bé encara ressona de tant en tant, ha perdut ja la seva persistència", escriu al seu dietari la bibliotecària l'octubre del 1938. Dies després s'escandalitza perquè una dona li pregunta on hi havia la literatura per a senyores. La seva frustració, davant el poc públic femení, és evident. El 1936 el 64% de la població femenina era analfabeta. L'absentisme escolar de les alumnes era molt alt. No pas perquè no els interessés la cultura. Segons les estadístiques de la Biblioteca Pública de Palafrugell, el novembre del 1938 hi havia hagut 203 nenes i 93 nens. La situació s'invertia entre els usuaris adults: 83 dones enfront 331 homes.

Agafar un llibre és gratis?

Als anys trenta del segle passat, per primera vegada, les biblioteques van oferir prestatgeries amb centenars de llibres accessibles. Una oferta que deixa perplexa la població: "Un grup de dones lectores m'han preguntat quan han sortit si havien de pagar", escriu la bibliotecària l'octubre del 38. "Ha calgut avisar un lector que es tragués la boina", afegeix la bibliotecària. L'endemà escriu: "Encara un fumador i una gorra".

Amb la derrota de les forces republicanes i l'inici de la República tot va canviar: "Hi va haver depuració. Es van fer fora les bibliotecàries i es van eliminar molts llibres", explica Pernal. No és fins a l'estiu del 1944, cinc anys després de la guerra, que entra una altra professional. Ella també escriu al dietari: " Suciedad, polvo, libros rotos por todos los sitios, trozos de periódicos, libros de la sala infantil completamente destrozados. Una pena tan grande hacía que casi no hubiera palabras por hablar ".

La falta de llibres, després de la neteja franquista, també es notava: " Ha venido una lectora pidiendo si teníamos algo sobre la Costa Brava. Con mucha tristeza he tenido que decirle que no. Que Palafrugell, el centro de la Costa Brava, no tenga nada es horroroso ". Amb la restauració de la democràcia, es reprendria el projecte de la Mancomunitat. Avui hi ha 362 biblioteques i uns 3,6 milions de catalans tenen el carnet de biblioteca. Finalment, el somni de Prat de la Riba, el president de la Mancomunitat el 1915, ha reeixit.

Més continguts de