A Bolonya, a la recerca del nou Harry Potter

Enviat especial a BolonyaBolonya és una ciutat de façanes vermelles i porxos inacabables, que si fossin poc transitats podrien recordar aquells quadres metafísics i devastats de Giorgio De Chirico. No és així: el batibull jove i universitari recorre la ciutat italiana de dalt a baix. De dia, hi ha corredisses per arribar a classe i crits d'entusiasme quan passa alguna ragazza imponent. De nit, els estudiants ocupen els bars i persegueixen els acabats de llicenciar, que es passegen pels carrers amb una corona de llorer al cap, carregats de vi i preparats per replicar obscenitats a qualsevol.

Diuen que Bolonya és la ciutat de les tres tes: torri , tortellini i tetti (torres, tortel·linis i pits). Sigui veritat o no, sí que és exacte afegir-hi que, durant quatre dies a l'any -des del 1963- Bolonya es converteix en la capital del món de l'edició infantil i juvenil. Fa anys que la Fira del Llibre Infantil de Bolonya supera els 1.000 expositors, que poden arribar a viatjar des de llocs tan remots com Nova Zelanda, Geòrgia, les illes Fèroe, Sri Lanka, Corea i Taiwan. Enguany han estat 67, els països que hi han participat.

Ubicats al pavelló 29 -i prou allunyats per no haver d'interactuar gaire- hi havia els pavellons de la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya, la Xunta de Galicia, la conselleria de Cultura i Esport del País Valencià i l'Associació d'Editors en Llengua Catalana. L'activitat del pavelló català era força alta: asseguts en taules atenent cites o desplaçant-se cap a altres estands per parlar amb altres editorials hi havia representada una bona part del sector. Els editors de Barcanova, Cossetània, Cruïlla, El Cep i la Nansa, Cromosoma, Edebé, La Galera, Grup 62, Publicacions de l'Abadia de Montserrat i Vicens Vives s'esforçaven per trobar aquells llibres que podrien convertir-se en sorpreses comercials de la temporada vinent.

Les poques editorials catalanes amb estand propi evidenciaven que els temps de vaques grasses encara no han tornat: només hi vam saber trobar Parramón Ediciones -que pertany al grup Norma-, Libros del Zorro Rojo i l'editorial Casals, que a més d'un ampli ventall de llibres de text escolars actualment té el segell Bambú. Al darrere de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana hi havia l'estand petit i valent d'edicions Bromera, capitanejat per l'editor Joan Carles Girbés, que encadenava una visita amb la següent explicant les col·leccions infantils de l'editorial d'Alzira, que acaba de fer 25 anys.

Editors amb peus de plom

La Fira de Bolonya és l'espai ideal de contacte entre agents, descobridors de talents, autors, editors i il·lustradors, que deixen mostres de la seva feina en un mur immens i molt freqüentat. Igual que si anessin al mercat -però amb cita prèvia-, els editors acudeixen a les trobades per escoltar les principals ofertes, que en boca del venedor sempre són fantàstiques i amb moltes possibilitats comercials: l'editor descarta ràpidament els títols que no li interessen i demana que li enviïn els PDF (de manuscrits, més aviat pocs) d'aquells que poden "encaixar amb el seu catàleg", eufemisme que tot sovint amaga la detecció d'un llibre que pot vendre força. Només si ho té molt clar comença a negociar per comprar-ne els drets.

Cal tenir en compte que, com més amunt es pica, més dura pot ser la bufetada: els últims anys els agents presenten les seves grans apostes sense el llibre sota el braç, amb un esquema inicial ( proposal ) o, en el millor dels casos, amb una petita part del llibre escrit. Una decisió precipitada pot representar perdre molts diners, i si bé la sensació d'aquesta edició ha estat que el sector editorial infantil i juvenil tornava a reactivar-se després d'uns anys de contenció, cal seguir avançant amb peus de plom: el context econòmic encara està lluny de l'eufòria.