‘Boyhood’, dotze anys d’una vida

Nova YorkEl concepte que hi ha al darrere de Boyhood, que s’estrena divendres, és tan senzill que costa de creure que ningú no hi hagi caigut abans. “Jo no havia vist mai una pel·lícula així i sempre tenia el neguit que, en qualsevol moment, algú em descobriria que ja s’havia fet -diu el director Richard Linklater durant la presentació del film a Nova York- però afortunadament això no va passar mai”.

La idea no només havia de funcionar en la pantalla sinó també damunt la taula dels productors. El risc de finançar un projecte rocambolesc amb un protagonista de 6 anys i un ritme de rodatge de 15 minuts de pel·lícula per any era difícil d’assumir per a qualsevol, però, com s’ha demostrat, no impossible. Finalment es va poder tirar endavant amb un pressupost irrisori de 200.000 dòlars anuals i un pla de rodatge de 12 anys.

Col·lecció de moments

A Boyhood la forma és tan essencial com el fons. Veure créixer els protagonistes al mateix ritme de la història amplifica el seu missatge natural i humanista. “La pel·lícula tracta d’aquesta petita col·lecció de moments íntims que no tenen cabuda en moltes narratives”, analitza el director, acompanyat de tot el repartiment. “No fan avançar el personatge o l’argument. El que he fet és bàsicament substituir la trama per l’estructura. Els éssers humans funcionem d’aquesta manera, posem estructura en tot. I l’estructura no té l’artificialitat que sí que té l’argument”.

Ethan Hawke, que interpreta el pare d’aquesta família desestructurada, no amaga l’admiració que sent pel director amb qui ha treballat fins a vuit vegades. “Amb aquesta pel·lícula, Richard Linklater desafia la necessitat de seguir el mètode preestablert. Les nostres vides no tenen argument però la narrativa sí que en té i Boyhood enfoca això des d’una nova perspectiva”, explica Hawke. Davant de la senzillesa de la història, l’actor creu que Hollywood té un efecte inesperat i positiu en la pel·lícula. “En el cinema tenim la predisposició a creure que en qualsevol moment passarà alguna cosa grossa. No pot ser que algú vagi tranquil·lament en cotxe sense que hi hagi un accident de trànsit. Però a mi m’agrada aquesta sensació perquè és com la vida mateixa. Passo molt hores preocupant-me de coses que no tenen sentit i a Boyhood hem volgut capturar aquesta petita tensió”, diu l’actor.

Boyhood no va tenir mai un guió tancat. Cada any, setmanes abans del rodatge, el repartiment es reunia per llançar idees i compartir experiències. La pel·lícula se centrava en el procés de creixement d’un noi dels 6 als 18 anys, però també en el procés de maduresa dels seus pares. “Aquesta ha sigut una col·laboració multigeneracional”, assegura Linklater, tot repartint el mèrit entre els actors. “No crec que hi hagi cap detall a la pel·lícula que no hagi sortit de la vida d’un de nosaltres. Un cop aconsegueixes que l’espectador vegi que tot és real, s’obre tot un món d’experiències davant de la pel·lícula, i això té una força extraordinària”.

Davant i darrere les càmeres

Entre els elements reals inspirats en els actors hi ha la inclinació artística del jove Ellar Coltrane, que s’estrena en la interpretació per la porta gran. “L’experiència més bonica per a mi mentre rodàvem la pel·lícula va ser veure Coltrane convertir-se en una entitat creativa per si mateix, veure’l sobreviure l’adolescència i buscar la seva identitat a través de la fotografia”, recorda Hawke. “Això passava simultàniament davant i darrere les càmeres i, encara que ell no sigui el personatge que interpreta, la seva evolució és molt semblant”.

Un altre ingredient de naturalitat l’aporta Lorelei Linklater, la filla real del director, que interpreta la germana del protagonista. La confiança en la relació amb el seu pare i la mandra de llevar-se d’hora per rodar la van portar a demanar-li que matés el seu personatge, una anècdota que fa enriolar tot l’equip. “Va ser només un moment de feblesa”, explica Richard Linklater apaivagant la curiositat dels periodistes. “Crec que si jo no hagués sigut el seu pare no l’hi hauria demanat mai al director. Però li vaig fer entendre que aquest desenllaç fatal era massa dramàtic per al que volíem aconseguir amb la pel·lícula”.

Tots els personatges de Boyhood són més que una simple pinzellada i el de la mare està creat amb especial afecte per Patricia Arquette. “Em sorprèn que la gent no parli més de com de genial és el personatge de la Patricia”, defensa Hawke. “Em sento molt orgullós de formar part d’una pel·lícula que respecta un personatge tan difícil de veure en el cine. No és una simple secundària, no es limita a donar el seu suport per al lluïment dels altres. És un veritable ésser humà capaç de fer coses intel·ligents però també de prendre decisions estúpides”. Per a l’actriu l’experiència ha sigut catàrtica: “Trobar-me amb tots ells, any rere any, i construir una cosa plegats, en col·laboració, ens va fer sentir còmodes i confiar entre nosaltres. Va ser un salt al buit, però, quan estàs en bones mans, saps que de tot plegat en pot sortir alguna cosa molt bonica”.

Una epopeia cinematogràfica a la recerca d’un títol

Durant el rodatge, Boyhood tenia com a títol temporal El projecte de 12 anys. Quan la pel·lícula estava pràcticament enllestida es va quedar simplement en 12 anys, però, per una coincidència desafortunada, es va estrenar una pel·lícula titulada 12 anys d’esclavitud, que acabaria guanyant l’Oscar. Els dos títols s’assemblaven massa. Les alternatives van passar de Créixer a, definitivament, Boyhood. “Ens va costar trobar un títol perquè es tracta d’una epopeia del detall”, afirma Ethan Hawke. “Però en essència la pel·lícula explica la història d’una família vista a través dels ulls d’un noi i al final vam optar per Boyhood ”.