Carmen Amoraga guanya el 70è premi Nadal de novel·la

'La vida era eso' és la història de superació d'una dona

Set anys després de ser finalista del Nadal amb Algo tan parecido al amor i quatre després de quedar-se a les portes del Planeta amb El tiempo mientras tanto -se'l va emportar Eduardo Mendoza amb Riña de gatos. Madrid 1936 -, Carmen Amoraga ha estat reconeguda amb el 70è premi Nadal, dotat amb 18.000 euros. Ana María Matute -una de les guanyadores més veteranes, de 88 anys- va ser qui va entregar-li el guardó ahir a la nit, a l'Hotel Palace de Barcelona.

A La vida era eso, Amoraga explica la història d'una dona d'origen italià que ronda els 40 anys, la Giuliana, després de perdre el marit a causa d'un càncer fulminant. El jurat, integrat per Germán Gullón, Lorenzo Silva, Andrés Trapiello, Ángela Vallvey i Emili Rosales, va triar la novel·la d'Amoraga entre 231 originals i en va ressaltar que es tracta d'un llibre "profundament realista" i un pas endavant en la "maduresa i la intimitat" de l'obra de l'autora, que va debutar l'any 1998 amb Para que nada se pierda, segon premi Ateneo Joven de Sevilla. Si en aquella primera novel·la es fixava en una sèrie de dones "atrapades pel seu destí", en aquest cas se centra en el periple de la Giuliana i les seves dues filles després de perdre el marit, i de dues amigues, Ana i María, el pare de les quals ha mort. Una de les particularitats de la novel·la que ha convençut el jurat són els diversos materials narratius que l'autora posa en joc: hi ha missatges de Facebook, converses transcrites i nombrosos flash-backs. "Aprendre a perdre és aprendre a viure -va dir l'autora-. Aquesta és una història d'amor, dolor, amistat i pèrdua, i el punt de vista que dono és esperançador". Per tirar endavant, a la protagonista li serà fonamental reconstruir el fil de relacions del difunt gràcies a la presència destacada en diverses xarxes socials: els seus antics contactes l'ajudaran a resituar-se al món. El jurat també va destacar que es tracta d'un llibre "sense ni una mica de melodrama, amb un humor quasi terapèutic, capaç de mostrar el món actual gràcies a un llenguatge molt viu".

Dones d'ara i amb problemes

Nascuda a Picanya, al País Valencià, l'any 1969, Carmen Amoraga és llicenciada en ciències de la informació, ha escrit per al diari Levante i ha participat en tertúlies a la Cadena SER, Punto Radio, Ràdio 9 i Canal 9 (ahir lluïa una xapa al vestit a favor de la televisió pública valenciana). Després de donar-se a conèixer amb Para que nada se pierda, ha publicat Todas las caricias (2000); La larga noche, premi de la Crítica Valenciana 2003; Algo tan parecido al amor (2007); El tiempo mientras tanto (2010), i El rayo dormido (2012). Tres constants de la seva narrativa són els protagonistes femenins, el context actual -sempre explicat amb pocs artificis narratius- i les situacions emocionalment complexes de les quals parteixen els personatges. A El tiempo mientras tanto, la seva novel·la més coneguda fins ara, plantejava una història coral en què cadascun dels personatges repensa la seva vida mentre viuen l'agonia d'una noia, en coma després d'un accident de cotxe.

Al llarg de 70 anys d'història, el premi Nadal ha distingit autors com Carmen Laforet, Miguel Delibes, Rafael Sánchez Ferlosio, Francisco Umbral i, més recentment, Álvaro Pombo i Sergio Vila-Sanjuán.

Més continguts de