Al detall

La Casa Lleó Morera s'obre al públic

L'icònic edifici modernista de Domènech i Montaner al passeig de Gràcia programarà visites guiades

Escultures, mobles exclusius, arrambadors de ceràmica profusament decorats, mosaics d'estil romà, plaques de marbre amb pa d'or, rajoles hidràuliques, elaborats capitells de fusta, treballs de marqueteria, motllures de guix policromades, vitralls... Més de quaranta artistes i artesans van treballar entre el 1902 i el 1906 per guarnir els interiors de la planta noble de la Casa Lleó Morera, l'edifici de Lluís Domènech i Montaner al número 35 del passeig de Gràcia. El grup Nuñez i Navarro, propietari de l'edifici des del 2006, ha decidit obrir-lo al públic després que la marca de roba que l'ocupava fins l'any passat abandonés l'espai i finalitzessin les tasques de restauració. El conjunt decoratiu d'aquest emblema del Modernisme és "un dels més ben conservats" de Barcelona, explicava ahir Isabel Vallès, de l'empresa Cases Singulars, l'encarregada de fer les visites guiades a partir de dilluns. Amb tot, els visitants més curiosos, que vulguin veure tots els elements de la casa que es conserven, hauran d'anar també al MNAC, on s'exposa el mobiliari que va dissenyar Gaspar Homar, i al Museu del Modernisme Català, que té un banc de l'ebenista Joan Busquets que hi havia als baixos de l'edifici.

La Casa Lleó Morera és el resultat de la reforma de la Casa Rocamora, construïda el 1864 pel mestre d'obres Joaquim Sitjas. Francesca Morera i Ortiz la va heretar del seu oncle, Antoni Morera i Busó, un comerciant que havia fet fortuna a ultramar, però va morir abans que acabessin les obres. Va ser el fill de Francesca Morera, Albert Lleó Morera (va heretar el nom d'un germà gran que va morir poc després de néixer) qui les va culminar. Domènech i Montaner va fer un homenatge a la família decorant la façana amb lleons alats i flors de morera, i col·locant les seves inicials en un medalló que hi ha a la part superior. L'autor del Palau de la Música també va homenatjar la burgesia -la seva clientela més habitual- amb dos bustos de personatges benestants. Com a la Pedrera, a la Casa Batlló i en altres cases de pisos cèlebres del Modernisme, els propietaris vivien al principal i la resta es llogaven.

L'astúcia de Domènech i Montaner

Un dels reptes amb què es va trobar Domènech i Montaner va ser que les dues façanes de l'edifici no tenen les mateixes dimensions: la que dóna al passeig de Gràcia és més ampla que la del carrer Consell de Cent. Per dissimular-ho, l'arquitecte va dissenyar una tribuna al xamfrà, coronada amb un templet. Aquest nou eix vertical és el que primer capta l'atenció dels vianants. Com que la reforma excedia l'alçada permesa per les normatives, es va haver de demanar permís a l'Ajuntament per executar-la. Així i tot, la Casa Lleó Morera va guanyar el 1906 el premi que l'Ajuntament atorgava als edificis artístics. Durant la Guerra Civil el templet que corona la façana i la caixa de l'ascensor es van fer malbé. Es van enderrocar i van ser reconstruïts més endavant.

La Casa Lleó Morera ha passat per diverses mans abans de pertànyer al grup Nuñez i Navarro. El 1943 la va adquirir l'asseguradora Compañía Mercantil Bilbao. Més endavant va pertànyer a la Mutualidad de la Abogacía de Madrid i al Grupo Planeta. Al llarg dels anys s'han perdut dues parelles de figures femenines que hi havia a l'entresòl, on el fotògraf Pau Audouard va tenir l'estudi. Amb tot, una és al pati del Teatre-Museu Dalí de Figueres. La visita a la casa també inclou el pati interior de l'illa, on es pot veure l'edifici dels safarejos i l'esgrafïat d'una morera que s'ha restaurat recentment.

Les entrades només es poden comprar online a la web (www.casalleomorera.com). Amb l'obertura al públic en els pròxims mesos de la Casa Amatller, de Puig i Cadafalch, les tres cases d'autor de l'illa coneguda com la Mansana de la Discòrdia seran accessibles. La primera de les tres que va obrir les portes, l'any 2002, va ser la Casa Batlló, d'Antoni Gaudí. Per Isabel Vallès, les desavinences entre els tres grans arquitectes del Modernisme són una llegenda més que un fet fonamentat. Per argumentar-ho, posa com a exemple la Casa Lleó Morera i la Casa Batlló: totes dues "dialoguen" amb les creus de quatre braços que les coronen.


Quatre anècdotes íntimes d'una casa  amb moltes històries

Un record familiar trist

Les escultures d'Eusebi Arnau al rebedor remeten, amb escenes de La dida del fill del rei, a un episodi trist. El nen que se salva de morir en aquest conte de bressol evoca el fill de la senyora Morera que va morir poc després de néixer.

Paviments i mosaics únics

Mario Maragliano va dissenyar els luxosos mosaics romans de les estances més luxoses. Les altres tenen rajoles hidràuliques de la casa Escofet dissenyades pel mateix Domènech i Montaner. Aquests dissenys són alguns dels més complexos que va fer aquesta casa.

L'oci de la burgesia

L'autor de les ceràmiques i els mosaics de l'escala és Lluís Brú. A més de mosaïcista, va ser escenògraf al Liceu. Al menjador de la casa hi ha una sèrie de mosaics amb escenes campestres d'Antoni Serra, considerat el ceramista per excel·lència del Modernisme.

Els grans invents del s. XX

A més dels burgesos, a la façana hi ha quatre figures femenines d'Alfons Juyol. Porten a les mans quatre grans invents del segle XX: l'electricitat, el gramòfon, el telèfon i la càmera fotogràfica. Juyol també va treballar en la decoració del templet que corona la casa.

Més continguts de