INDÚSTRIA CINEMATOGRÀFICA
Cultura 22/06/2014

Cinema català a preu regalat a Sunset Boulevard

i
Roger Mateos
3 min

Enviat Especial / a Los AngelesLa posada en escena és gairebé immillorable. Des de la terrassa de la catorzena planta de l’Hotel Andaz West Hollywood, els barris perifèrics de Los Angeles s’estenen com una catifa fins a les platges de Santa Monica. A unes quantes illes en direcció est, els més mitòmans es fan fotos trepitjant les icòniques estrelles amb noms de celebrities a les voreres del Walk of Fame. L’Andaz, situat al número 8.401 de Sunset Boulevard, sembla el lloc adequat per a un acte amb un títol que fa patxoca: Hollywood/Barcelona, an open gate to creativity and industry. L’organitzen la Generalitat i l’Acadèmia del Cinema Català. L’objectiu: captar l’atenció de la indústria cinematogràfica més poderosa i competitiva del planeta i esperonar-la a coproduir o rodar films a Catalunya.

A primer cop d’ull, però, ja s’intueix que això no serà tan fàcil. A l’hora de la cita (un quart de set de la tarda), les sis persones que fan cua davant la taula d’acreditacions parlen entre elles en català. Dels 150 convidats que han confirmat assistència, “la gran majoria” són catalans o d’altres parts de l’estat espanyol, instal·lats a Califòrnia i relacionats amb el món audiovisual, confirma la Gabriella, la noia que s’encarrega de posar a la seva llista una creueta al costat del nom de la gent que entra.

No ha començat el còctel de benvinguda. El programa diu que abans toca una taula rodona per parlar dels atractius de Catalunya com a gran plató cinematogràfic i inesgotable font de talent, però els pocs assistents que fan temps a la terrassa, amb una copa a la mà i look modern, no semblen tenir pressa per passar a la sala de conferències del costat.

Tots ells són joves. I catalans. La Gemma és guionista, té 37 anys i en fa un que va venir a Los Angeles. Va haver de fugir per la crisi i ara està en un entorn de màxima competència però “amb tantes oportunitats que no dónes l’abast”. “Aquí sí que hi ha diners per fer coses”, diu. La Gris i el Marc, col·legues de l’escola de cinema Escac, són directors de fotografia i només estan de pas per Califòrnia, però ja han arribat a la mateixa conclusió.

Alguns mànagers i caçatalents nord-americans s’afegeixen a la recepció. Ara sí, finalment arriba la comitiva institucional (encapçalada pel conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, que amb aquest acte tanca la seva gira pels Estats Units) i arrenca la vetllada. Si no fos perquè Felip VI va decidir coronar-se rei justament aquesta setmana, l’acte l’hauria presidit Artur Mas.

Rialles pel missatge de Mas

S’emet un breu missatge del president en anglès. De seguida es fa evident que l’ha enregistrat pensant que la sala estaria plena de VIPs amb accent californià, i s’hi adreça en to didàctic per explicar que no pot acompanyar-los per culpa d’una circumstància “extraordinària”. Riallades. “Els catalans no som rics, però tenim talent”. Més rialles sornegueres. El registre institucional que fa servir grinyola davant d’un auditori perplex. “Espero que gràcies a aquest acte els llaços entre Catalunya i Califòrnia s’enfortiran en el futur”. Més befa i aplaudiments. A primera fila, Helena Rakosnik, la dona del president, aguanta estoicament el tràngol.

Comença la taula rodona. És el moment de promocionar la marca Catalunya. Isona Passola, presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, fa un encès elogi de la creativitat dels catalans, del nivell d’excel·lència tècnica que hi ha en aquest país, de la versatilitat dels seus paisatges (“Si voleu fer una pel·lícula sobre el Tibet teniu la Molina, si voleu fer-ne una sobre el Vietnam teniu el delta de l’Ebre”) i, per acabar-ho de reblar, apel·la a la butxaca d’hipotètics productors disposats a apostar per Catalunya: “Nosaltres som més barats que d’altres!”, exclama.

Pren la paraula el productor nord-americà Brian Yuzna, que explica la seva experiència amb films rodats a Catalunya per a la productora Filmax. Deixa els catalans pels núvols. És el torn de Mas-Colell, que, com Passola, toca la tecla dels diners. Diu que s’està enllestint una taxa sobre els operadors de telecomunicacions que servirà per finançar el sector del cinema. Marc López, de l’Institut Català d’Indústries Culturals, exerceix de moderador, tot i que de tant en tant deixa caure una falca comercial (“Catalunya és la regió d’Espanya més atractiva per produir pel·lícules”).

S’obre un torn de preguntes del públic i agafa el micròfon el jove cineasta Carles Torrens, per animar els americans presents a la sala a exposar què els caldria per decidir-se a produir un film a Catalunya. Només gosa fer-ho la productora argentina -però establerta a Barcelona- Barbara Muschietti, interessada en el que han dit dels costos baixos i els incentius econòmics. Ser barat és un punt a favor.

stats