Denzel Washington: “La raça encara és un problema, als Estats Units i al món sencer”
Sant Sebastià“La meva opinió no té importància”, proclamava ahir Denzel Washington (Nova York, 1954) al final d’una trobada amb un grup de periodistes per defensar The equalizer, el seu nou film. Potser és la clau per comprendre el seu desinterès per reflexionar sobre la pròpia trajectòria i ofici. “No penso gaire en el passat, el futur o la meva feina -afegia-. Només a les entrevistes”.
The equalizer arrenca amb una cita de Mark Twain: “Hi ha dos moments importants a la vida: el de néixer i el moment en què t’adones per a què has nascut”. Vostè quan va saber que volia ser actor?
El moment exacte? No me’n recordo. Va ser un procés gradual. Vaig fer classes d’interpretació a la universitat, després obres de teatre... Un dia un agent em va veure en una d’aquelles obres i va començar a enviar-me guions... Però no hi va haver cap revelació.
És un dels seus films més brutals. Què té la violència que ens agrada tant com a espectadors?
La majoria de gent va al cinema per escapar de la realitat. Però no crec que la violència sigui el seu principal atractiu. Potser els fa sentir bé. No ho sé. Tampoc sé si ajuda a prevenir violents. Jo vaig créixer veient pel·lícules de gàngsters de James Cagney i no he disparat mai a ningú.
Va molt sovint al cinema?
No gaire! Em sembla que aquest any encara no he anat al cine. Tampoc he vist res a casa. La veritat és que no sóc un gran aficionat al cinema. M’agraden més els esports. Veure la CNN, Discovery Channel, Animal Planet...
Quina és la seva opinió dels disturbis racials de Ferguson?
La gent protesta pel que consideren una injustícia. Hi ha molta frustració. La raça encara és un problema, als Estats Units i al món sencer.
Com tria els seus personatges? Què motiva cada elecció?
Depèn. No hi ha un sol mètode. Intento que el material sigui interessant, fer coses diferents, etc. Que la pel·lícula sigui important també hi juga el seu paper. Però no tinc cap pla mestre per a la meva carrera.
Ha dirigit dues pel·lícules. Com va afectar aquesta experiència a la seva manera d’actuar?
Des d’aleshores intento ser més puntual. Em sento més responsable, més conscient dels diners que es juga la gent que fa una pel·lícula.
Es diu que Hollywood camina cap a la uniformitat, que les pel·lícules cada vegada són menys variades.
Quan els estudis van ser comprats per grans corporacions que han de generar beneficis per als seus accionistes, el tipus de pel·lícules que es feien va canviar. Però un dels títols amb més èxit que he fet en els últims anys és Flight, que era un film molt petit. Encara hi ha lloc per a moltes classes de pel·lícules a Hollywood.
És curiós que no hagi treballat mai amb Quentin Tarantino. ¿És una assignatura pendent?
No es pot treballar amb tothom! Tampoc he treballat amb Scorsese. Però no m’amoïna.
Ara que la ficció televisiva viu una era daurada, ¿li agradaria actuar en alguna sèrie?
Una era daurada? Qui ho diu? Jo em pensava que l’era daurada va ser als anys 50. No veig sèries ni tinc previst d’actuar en cap, però he tancat un acord per produir-ne una.
Es considera un actor del mètode? Com s’acosta als personatges?
Depèn de cada personatge. El mètode és un camí, però n’he estudiat uns quants... I, com diu Bruce Lee, agafa el que et sigui útil. I això faig.
Està a punt de fer els 60 anys. Com afecta l’edat als personatges que pot fer un actor de Hollywood?
No hi penso gaire. Tinc pel·lícules tancades per als pròxims 4 anys. Així que no em preocupo.
