‘Desde Berlín’: una història d’amor amb carícies i cops

BarcelonaDamunt l’escenari del Teatre Romea només hi ha un llit de matrimoni i un paravent per crear l’expressió mínima d’una cambra. Pablo Derqui, amb una fotografia a la mà, comença a recordar en veu alta. Així arrenca Desde Berlín. Tributo a Lou Reed, l’espectacle sobre el disc Berlin (1973) de Lou Reed que obrirà la temporada del Teatre Romea dimarts que ve.

La interlocutora de Derqui és l’actriu Nathalie Poza. A l’altra banda del paravent, ara il·luminat, toca al piano i canta el tema que dóna títol al disc. Només veiem la seva ombra, com si fos una presència fantasmal. “Lou Reed és l’artista de la meva vida. El meu germà gran em va posar Berlin quan jo només tenia 11 anys. Va ser un disc que va trencar les barreres que separen la poesia, la música i el teatre”, explica l’actriu. A més de descobrir Nathalie Poza com a cantant i pianista, Desde Berlín també ha provocat que Pablo Derqui canti i toqui la guitarra. “Lou Reed deia que només feia rock’n’roll i que el més important era fer-ne des del cor. Per això hem afrontat la nostra feina des d’una perspectiva poètica”, diu Andrés Lima, el director de l’espectacle.

Desde Berlín és “un poema amorós que no defuig la mirada cap al costat més salvatge de la vida”, afegeix Lima parafrasejant un dels temes més cèlebres del líder de The Velvet Underground. Els protagonistes del muntatge són la Caroline, una prostituta drogoaddicta, i el Jim, un proxeneta maltractador. “És una història d’amor i maltractament. Va des de les carícies fins als cops”, subratlla el director. A més de dirigir els intèrprets, Lima ha sigut l’encarregat de fer la dramatúrgia de l’obra, a partir de les escenes que van escriure sobre les cançons del disc tres autors de diferents generacions: Juan Villoro, Juan Cavestany -dramaturg de la companyia Animalario, en la qual Lima ha treballat quinze anys- i Pau Miró.

Com que la història que narren els temes de Berlin no està completa s’han inclòs altres cançons de Lou Reed, i Jaume Manresa, exteclista del grup Antònia Font, ha compost diverses peces addicionals basades en el so del disc. L’espectacle també compta amb videoprojeccions i mappings dissenyats per Francesc Sitges-Sardà. “No és un treball gens intel·lectual. És com un bon vinil o un bon concert. Ara ja només podem saltar a l’abisme”, diu Nathalie Poza.

La glòria del disc “més depressiu”

Berlin, publicat el 1973, va ser el tercer disc en solitari de Lou Reed després d’abandonar The Velvet Underground. El músic va dir d’aquest àlbum que volia fer “el disc més depressiu de la història”. La resposta de la crítica va ser demolidora. El van qualificar de “mediocre” i de “porqueria” i la revista Rolling Stone va assegurar que aquest treball era “l’últim capítol d’una carrera prometedora”. Amb el temps, però, la reputació del disc ha canviat diametralment, i la mateixa Rolling Stone va incloure Berlin entre els 500 discos més importants de tots els temps. La revista el va definir com “un conjunt de cançons ombrívoles sobre una relació abusiva i alimentada per les drogues”. “És molt ambiciós, però també un dels discos més foscos i més importants”, deia Rolling Stone.

Desde Berlín estarà en cartellera fins al 19 d’octubre. Després de Barcelona es podrà veure a València i farà temporada a Las Naves del Matadero de Madrid. És el primer espectacle de Borja Sitjà com a director artístic del Teatre Romea. La seva relació amb Lou Reed es remunta a mitjans dels anys 90, i va produir tres dels quatre espectacles que el músic va fer amb el director teatral Bob Wilson. A més, Sitjà era el director artístic de l’Institut Ramon Llull quan l’entitat va organitzar el cicle Made in CataluNYa, en què Lou Reed, Laurie Anderson -la seva dona- i Patti Smith van fer una lectura de poetes catalans. L’any 2010 Reed i Anderson van participar en una altra lectura poètica en el festival de literatura organitzat pel CCCB Kosmopolis.