BarcelonaEdgar Feuchtwanger va néixer a Munic el 1924. El seu pare era un conegut editor, amic de Bertolt Brecht i Max Weber, i el seu oncle, Lion Feuchtwanger, un famós escriptor. Era el fill d’una feliç, culte i acomodada família jueva. Quan tenia 5 anys, a cent metres de casa seva, s’hi va instal·lar un veí inquietant: Adolf Hitler. Era una casa de nou habitacions i, a la panta baixa, hi va anar a viure la SS. Feuchtwanger, que anys més tard es llicenciaria en història a Cambridge, va veure com aquell home “baixet i gens simpàtic” esdevenia un ídol de masses. A Hitler, el meu veí (Anagrama) relata, amb l’ajuda de l’escriptor francès Bertil Scali, la història de l’Alemanya nazi. Ho fa amb la mirada d’un nen, però amb el rigor d’un prestigiós historiador.
Com era Hitler com a veí?
Sóc jueu i el vaig tenir com a veí durant deu anys. Recordo una de les primeres vegades que el vaig veure. Ell sortia de casa per pujar al seu cotxe, jo anava amb la meva mainadera i ens el vam creuar. Duia l’impermeable, el cinturó i un barret Trilby. Em va mirar als ulls, però no em va somriure. Era més baixet que el meu pare. Les persones que se’l creuaven el saludaven alçant el braç i cridant Heil Hitler. Ell només aixecava el barret. No sabia que jo era jueu, perquè si ho hagués sabut potser ara no seria aquí.
La seva família va decidir quedar-se i no va marxar fins al 1939.
No era fàcil aconseguir un visat per marxar. I el meu pare tenia una carrera d’èxit. Era un editor conegut, una persona influent. A la dècada dels 30 es va anar involucrant cada vegada més amb la comunitat jueva. Va agafar una petita capçalera i la va convertir en un periòdic d’èxit. Quan va fer 50 anys, la premsa va publicar fotografies d’ell i articles. Viatjava per tot Alemanya. Tot això el satisfeia. No podia ni imaginar què passaria després. Pensava que Hitler es limitaria a separar la població jueva de l’alemanya, i això li era força indiferent.
El seu pare, però, finalment va ser arrestat i enviat a Dachau.
El novembre del 1934, pocs mesos després de la Nit dels Ganivets Llargs, van arrestar el meu pare i se’l van endur al camp de concentració de Dachau. Va tenir la immensa fortuna de sortir-ne i va tornar a casa després de sis setmanes. Va passar molts dies al llit, tenia el cap afaitat i ple de ferides. Si haguessin sabut que el seu germà era el Lion -famós pels llibres en què feia sàtira de Hitler- l’haurien matat. No era possible continuar a Alemanya, però no vam poder aconseguir el visat fins al febrer del 1939. Vam haver de pagar 1.000 lliures, que aleshores era tota una fortuna. Em van enviar a Anglaterra i vaig tenir molta sort. Vaig poder rebre una molt bona educació, vaig estudiar a Winchester College, una de les millors escoles públiques d’Anglaterra, i vaig entrar a Cambridge el 1944.
Va créixer amb l’ascens de Hitler, però al llibre descriu una infància molt feliç.
Era fill únic, estava molt protegit. Anava a l’escola com els altres nens i intentava agradar a la professora [fins i tot va dibuixar esvàstiques]. Passava sovint davant la casa de Heinrich Hoffmann, el fotògraf de Hitler. Ell passava molt de temps allà, eren com la seva família, perquè Hitler amagava la seva. La que seria la seva amant, Eva Braun, treballava per als Hoffmann. Les minyones i la meva mainadera sovint en parlaven. Estaven escandalitzades perquè Braun prenia el sol nua a la terrassa.
Vostè va viure a pocs metres de Hitler durant deu anys i després va estudiar a fons la història d’Alemanya. Pot explicar el seu ascens?
Fins a un punt. Després de la derrota de la Primera Guerra Mundial va arribar la humiliació i el Tractat de Versalles. Era un context molt favorable per a l’ascens del moviment nazi. I Hitler tenia un gran talent, que era la retòrica. Convencia.
Quina responsabilitat creu que té la població alemanya en tot el que va succeir als camps d’extermini?
Sabien que els jueus eren perseguits, però miraven cap a una altra banda. Els hauria d’haver importat més. La popularitat de Hitler augmentava amb els seus èxits. Quan va tornar de Viena, la població estava eufòrica. Va aconseguir fer el que molts alemanys desitjaven: venjar la humiliació de la Gran Guerra. Molts deien: s’ha atrevit a fer el que no va fer Bismarck. Pels alemanys, Hitler obtenia grans èxits. La persecució dels jueus era un tema menor.
