Un Elvis Costello en estat pur ofereix un concert antològic

"Com sabeu, el rock'n'roll es va originar a Barcelona i després es va estendre a la resta d'Espanya, tot i que al principi no els agradava gaire". La Razzmatazz va esclafir en una gran rialla, i és que és precisament aquest esmolat i incisiu sentit de l'humor el que fa d'Elvis Costello una de les personalitats més carismàtiques de la història del pop. El londinenc, que el 25 d'agost farà 59 anys, no es va arronsar per la pobra venda d'entrades i va oferir un xou enèrgic en un context immillorable: els aficionats van gaudir-lo en format elèctric, la proximitat d'un club i sense estretors. L'acompanyament era d'autèntic luxe: The Imposters són dos terços dels Attractions (Steve Nieve i Pete Thomas) més l'exbaixista de Cracker Davey Faragher.

A punt de treure un nou disc amb el grup de hip-hop The Roots, Declan McManus va oferir un generós repàs de més de dues hores a la seva dilatada carrera. No li va fer falta la ruleta gegant per triar les cançons i va anar picotejant en un extens repertori que va fer les delícies dels fans. Everyday I write the book , Watching the detectives , She , I want you , Alison , (What's so funny 'bout) peace, love and understanding … Va dedicar Song with Rose a les víctimes de Santiago de Compostel·la i Walking my baby back home a la seva senyora -Diana Krall-, que aquesta nit actua a Cap Roig. També va agafar-ne del seu últim àlbum d'estudi - National ransom , 2010-, amb Slow drag with Josephine , però l'energia elèctrica va primar per sobre del folk i la música d'arrels. Costello potser no té el favor del gran públic, però és perquè mai ha doblegat el seu art al servei del mercat. Molts, divendres es van perdre una nit històrica.

Més continguts de