L'agermanament del Festival de Jazz de Barcelona amb el festival italià Umbria Jazz , "el cor verd de la música d'Itàlia", ens va oferir dijous un dels seus plats forts: l'actuació del veterà trompetista Enrico Rava amb el seu quintet italià, que completen el virtuós trombonista Gianluca Petrella, l'experimentat bateria Fabrizio Sferra i els joveníssims Giovanni Guidi (piano) i Gabriele Evangelista (contrabaix), de 25 i 23 anys, respectivament. La formació es va donar a conèixer l'any passat amb Tribe, un disc produït pel fundador de l'influent segell ECM Manfred Eicher, que, no obstant això, és força diferent a New York Days (2008), més ajustat als paràmetres d'ECM. Per cert, en aquell quintet exercia de pianista Stefano Bollani, que actua aquesta nit també a Luz de Gas en el marc del Festival de Jazz de Barcelona.
Veure en viu el trompetista de Trieste ja és una sensació. Als 72 anys es manté en una forma envejable i el seu fraseig elegant, el domini de l'instrument i la delicada qualitat del so que n'extreu converteixen tot el que fa en una autèntica delícia. Però Rava encara ofereix més que això. Tribeés un projecte atípic per la forta presència del trombó de Petrella, que comparteix protagonisme amb la trompeta de Rava de vegades de manera contrapuntística, com si evoquessin de manera extremadament personal i contemporània el jazz de Nova Orleans.
Fins aquí les referències al jazz més clàssic. La música de Rava sembla més emparentada amb el free jazz d'Ornette Coleman -tots els instruments són solistes alhora- i l'exquisidesa de Chet Baker. Però el millor va ser gaudir d'un jazz que defuig mimetismes, que és expressió pura i que recorda que va ser Europa qui va impulsar el gènere cap a una nova forma d'alta cultura. I això és important, perquè sovint el mainstream ens fa perdre de vista que el jazz és una música d'avantguarda, creada per esperits valents que no es conformen a repetir mil vegades estructures fixades.
