El Primavera Club 2011 va tancar la 6a edició amb un bon balanç artístic, reunint molts més artistes interessants que intranscendents. El concert de clausura, encapçalat pel sextet Fleet Foxes, era el millor final de festa que es podia haver triat.
Els de Seattle tornaven a Barcelona després de presentar Helplessness blues en un celebrat concert a l'aire lliure en l'últim Primavera Sound. Repetien en qualitat de triomfadors i per permetre sentir en sala el seu folk bucòlic, guarnit amb instruments de corda i harmonies vocals que recorden els Beach Boys més psicodèlics -els del disc maleït Smile, els d'Our prayer- i Simon & Garfunkel. "Disculpeu-nos per tocar en un abocador com aquest", va fer broma Robin Pecknold, veu principal i compositor. La qualitat com a intèrprets, vocals i instrumentals i la bellesa dels arranjaments de les cançons van brillar gràcies a la magnífica acústica de L'Auditori.
Sota projeccions d'un cel estrellat i motius geomètrics de colors, el grup va defensar, en un xou generós, temes del nou disc, de l'LP de debut homònim i del seu primer llançament, l'EP Sun giant. El primer tram del xou, en què van alternar algunes de les millors cançons de Helplessness blues amb Mykonos i English house, de l'EP, va ser magnífic. Però va ser en el tram central, en què van recuperar d'una tirada el millor de l'LP homònim (Your protector, White winter hymnal), quan el concert va assolir els millors moments.
