Jaime Vándor, sobreviure a l’Holocaust

La tardor de l’any 1944, la mare de Jaime i Enrique Vándor, dos nens jueus de poc més de deu anys, va agafar els seus dos fills i va travessar el Budapest ocupat pels nazis i controlat pels col·laboracionistes hongaresos per anar a una de les cases on l’encarregat de negocis de l’ambaixada d’Espanya, Ángel Sanz Briz, oferia protecció als jueus. Per deixar les cases on estaven confinats amb els altres jueus de la ciutat i anar fins a les que estaven sota la protecció espanyola, la mare va treure les estrelles grogues que els fills duien cosides als abrics. Havien arribat a Hongria, el país del pare dels Vándor, quan els nazis s’havien annexionat Àustria, el país de la mare, l’any 1939. El pare era a Barcelona, intentant treure la resta de la família d’Hongria, quan les fronteres es van tancar. Gràcies a aquest trajecte per Budapest, la mare i els dos fills Vándor van salvar la vida. Primer Ángel Sanz Briz i després Giorgio Perlasca, un jove feixista italià que col·laborava amb l’ambaixada espanyola i que va mantenir després de la sortida de Sanz Briz amb picaresca i valor les cases protegides abans que no arribessin les tropes soviètiques el gener del 1945, van aconseguir salvar un nombre notable de jueus hongaresos -més de cinc mil- de l’extermini i la deportació a què va ser sotmesa la seva comunitat. Molts membres de la família Vándor van morir a l’Holocaust. Ells es van salvar i van arribar a Barcelona passada la guerra, on es van reunir amb el pare.

Aquesta experiència extrema, d’una banda el mal absolut de l’Holocaust, de l’altra la bondat inesperada i imprevisible d’unes persones que es van jugar la vida per salvar-ne unes altres, va marcar la densa trajectòria intel·lectual i moral de Jaime Vándor a Catalunya. Com a supervivent de l’Holocaust, ha participat en totes aquelles activitats que permetien mantenir-ne la memòria i l’alarma ideològica. Com a intel·lectual, culte, intel·ligent, sensible, l’experiència del bé li va inspirar la tesi doctoral sobre els personatges positius en la història de la literatura, titulada Los ricos de espíritu. Estudios en torno a un personaje literario, i el contrast entre el bé i el mal ha estat en el fons de la seva tardana, però extensa i molt valuosa, producció poètica en castellà. És present també en les seves memòries, marcades per l’Holcaust, la supervivència i els grans dilemes morals del món modern. Una obra global, literària i vital, que construeix un cant a la vida des de la perspectiva d’un supervivent de l’Holocaust.

Jaime Vándor, professor de semítiques la Universitat de Barcelona, especialista en llengua, cultura i civilització hebrees, ha estat un referent intel·lectual i moral de la vida jueva catalana dels últims anys i ha ajudat a fer present l’experiència de l’Holocaust i les arrels culturals jueves en la societat catalana. Així, va ser promotor de l’Entesa Judeocristiana de Catalunya, de l’Associació de Relacions Culturals Catalunya-Israel, i d’una infinitat d’entitats i iniciatives culturals: cònsol honorari d’Israel a Barcelona i membre, entre d’altres, de la Societat Catalana d’Estudis Hebraics i de l’Associació Cultural Catalano-Hongaresa. I va pronunciar desenes o centenars de conferències en tots els àmbits. Va ser traductor, assagista, memorialista i sobretot, en els darrers anys, poeta.

Jaime Vándor (Viena, 1933 - Barcelona, 2014) va morir ahir a Barcelona als 81 anys, després d’una llarga malaltia que no li va impedir ser present fins al final en les activitats que havien omplert de sentit la seva vida. Darrerament, per exemple, la commemoració de la Nit dels Vidres Trencats organitzada a Barcelona per la Comunitat de Sant Egidi. A casa tenia guardada l’estrella groga que la mare li va descosir de l’abric l’any 1944 a Budapest.