Cultura 13/11/2013

Joan Fontcuberta topa amb la Inquisició

L'Arts Santa Mònica i el PEN Català inauguren una exposició amb imatges de llibres censurats: 'Deletrix'

Antoni Ribas Tur
3 min

Barcelona.Google va censurar les imatges de les tortures i els abusos que els soldats de l'exèrcit dels Estats Units van infringir als presoners la presó d'Abu Ghraib el 2004, explicava ahir el fotògraf Joan Fontcuberta. "Si les buscaves en un altre cercador, apareixien. Els internautes ho van denunciar i, pocs dies després, Google va eliminar els filtres, que no deixen de ser una forma de censura", va afegir el fotògraf. Fontcuberta exposa a partir d'avui una quinzena d'imatges de llibres censurats extretes del seu projecte Deletrix a l'Arts Santa Mònica. Tot i que les fotografies són d'obres editades entre el segle XVI i el XIX, el seu comissari no deixa de cridar l'atenció sobre la censura que se segueix exercint de manera habitual en l'actualitat.

La mostra s'emmarca dins un projecte més ampli promogut pel PEN Català i el Dia de l'Escriptor Perseguit, que se celebrarà divendres. Una de les imatges exposades va il·lustrar el cartell que l'entitat va publicar el 2011 per commemorar aquesta efemèride. "És un projecte coral, col·lectiu. La solidaritat és la qualitat que el fa més atractiu", va dir el fotògraf. A més de les fotografies, la mostra inclou dos llibres censurats publicats a Barcelona el 1710 i el 1760 de la col·lecció Domènech-Ballester.

Censura digital

"La societat digital ha refinat les maneres de dificultar l'accés a la informació dels ciutadans fins a fer-les pràcticament indiscernibles", va explicar el fotògraf. "Actualment tenim casos com el de Wikileaks o el d'Edward Snowden, en què sembla que encara es pretengui justificar la censura amb diferents criteris -va continuar-. El de la seguretat és el gran argument que s'esgrimeix per reduir la veu de molta gent que vol versions diferents de les hegemòniques o dades que poden ser útils democràticament".

El PEN Català va fer una crida a través de Verkami, el setembre passat, per tirar endavant aquest projecte. Tot i que no va assolir l'objectiu desitjat, moltes de les persones que van fer una aportació la van mantenir perquè es pogués produir la mostra i publicar un llibre, Delextrix (editorial Polígrafa), amb les imatges de Fontcuberta i textos d'autors que han sigut perseguits, com Chenjeari Jove, Herta Müller i Salman Rushdie.

Davant l'objectiu de Fontcuberta, aquestes pàgines i partitures guixades o cobertes de tinta es tornen contemporànies per la semblança que se'ls pot atribuir amb pintures d'artistes com Lucio Fontana, Jackson Pollock i Antoni Tàpies. "Redimeix la violència, l'estètica?", es pregunta l'artista en un dels textos del catàleg de la mostra, en què reflexiona sobre si és ètic valorar uns documents que "tenen una temàtica dolorosa, punyent" per la seva plasticitat. "És un tema cabdal per a tots aquells que ens dediquem a produir imatges. Els creadors d'imatges sempre lluitem contra la recança que una imatge estetitza el que sigui. Una imatge d'Auschwitz, per desgràcia, arriba a edulcorar l'horror del que està mostrant", va insistir l'últim guanyador del premi Hasselblad, el Nobel de la fotografia. "A Christian Boltanski li van dir que era el Pierre Cardin de l'Holocaust, perquè a còpia de treballar sobre el genocidi arribava a fer obres que eren decoratives. Evidentment, no era la intenció de l'artista, que volia fer una denúncia. Una imatge, situada en unes condicions de visibilitat determinades, fa que l'espectador, més enllà de l'horror, més enllà del dolor, hi vegi uns elements estètics que de vegades arriben a eclipsar, a debilitar, el caràcter crític de la imatge", va explicar el fotògraf a la presentació d'ahir.

L'origen del projecte Deletrix , que segueix obert, es remunta al 2006 i ja inclou unes 200 imatges. Fontcuberta el va començar de manera atzarosa després de descobrir una sèrie de llibres censurats a Salamanca. L'artista en va trobar més en una altra ocasió i va començar a pensar que podia incloure-les en un treball més ampli. Aleshores va començar a fer una recerca més activa per retratar nous llibres.

stats