Jonás Trueba fa de "cineasta ambulant" i porta al D'A 'Los ilusos'
Barcelona.Avui Jonás Trueba i alguns dels intèrprets de Los ilusos , el seu segon llarg, agafaran les llaunes de l'única còpia existent de la pel·lícula i viatjaran en cotxe fins a Barcelona per presentar-la aquesta nit al públic del Festival Internacional de Cinema d'Autor de Barcelona. "La portem amb nosaltres a cada ciutat", explica per telèfon el cineasta. "Ens hem convertit en cineastes ambulants, com els actors d' El viaje a ninguna parte . El públic agraeix molt que siguis tu qui presenti la pel·lícula, sense intermediaris. I per a mi és molt enriquidor veure com és rebuda i sentir després crítiques, opinions i desacords".
No és un simple caprici. Trueba recorda amb gran frustració la distribució del seu primer film, de fa dos anys, Todas las canciones de amor hablan de mí . "Acabes una pel·lícula i la poses en mans d'algú que no sap res de la pel·lícula i que, a partir d'aquell moment, pren totes les decisions -diu-. I per a mi una pel·lícula és com un fill: si et preocupa a quina escola anirà el teu fill, també t'importa en quin cinema, com i quan es projectarà la pel·lícula". A Madrid, fins ara, Los ilusos només s'ha projectat a Cineteca, una sala on Trueba es troba molt còmode i on ha esgotat localitats diverses sessions. I només ha participat en festivals selectes com el Bafici -amb premi per a l'actor Francesco Carril- i el mateix D'A. "No volem projectar la pel·lícula en qualsevol lloc i de qualsevol manera", resumeix.
Sense guió i amb alegria
La distribució atípica de Los ilusos és coherent amb l'esperit indie de la pel·lícula. "La vam fer entre un grup d'amics que teníem urgència per rodar però que no volíem entrar en el clàssic procés d'escriure un guió, trobar productor, buscar finançament i pregar que tot surti bé", explica. "El meu oncle ens va deixar la càmera i el director Javier Rebollo les llaunes de pel·lícula de 16 mil·límetres que van sobrar d' El muerto y ser feliz . I ens vam deixar anar, sense guió i amb alegria, sense saber si allò seria al final una pel·lícula".
Los ilusos es va rodar "pel plaer de rodar" al llarg de set mesos, en jornades saltejades. Quan les llaunes de Rebollo i els diners es van esfumar, Trueba va posar el punt final i va muntar la pel·lícula, i va introduir en la narració moments del rodatge, comentaris del director sobre les imatges. "Volia filmar una idea del cinema que no s'acostuma a retratar: l'entretemps entre pel·lícula i pel·lícula, quan es parla i s'especula amb les possibilitats", revela. "És com un quadern d'esbossos, ple de contradiccions, gargots i esborranys". La dedicatòria final és al seu pare, Fernando Trueba. " Los ilusos parla de la transmissió de l'amor pel cinema, i ell és qui m'ha transmès aquest amor", confessa.
