MÚSICA

Jordi Savall, Medalla d’Or de la Generalitat

El reconeixement “encoratja” el músic a seguir fomentant “el diàleg intercultural”

“És un gran honor. Representa rebre el més alt reconeixement del meu país”, diu Jordi Savall (Igualada, 1941) sobre la Medalla d’Or que ahir va decidir atorgar-li la Generalitat per “la seva destacada trajectòria musical i la seva contribució de primer ordre a la cultura i la civilitat”. “Vol dir que existeix una sensibilitat a favor del diàleg intercultural, del diàleg entre Orient i Occident, i a favor de la música antiga”, afegeix Savall, que assegura que la medalla l’“encoratja a seguir en aquesta línia”.

La Medalla d’Or de la Generalitat és un nou reconeixement a un músic que n’acumula d’altres de tanta volada com el Léonie Sonning Music Prize que va rebre al 2012 i la insígnia de Cavaller de la Legió d’Honor francesa amb què va ser distingit l’any passat. I com va passar aleshores, ahir Savall també va recordar Montserrat Figueras. “La Medalla d’Or és també un reconeixement a la feina feta amb ella durant més de quaranta anys, i a tot el que hem fet amb els més de cent músics i cantants de les diferents formacions”, diu Savall, que aquest dijous actua a Clermont-Ferrand (França) amb La Capella Reial de Catalunya i el grup Hespèrion XXI.

Savall manté una activitat constant. Aquest mes d’octubre, després del concert a Clermont-Ferrand, actuarà a París, Essen (Alemanya), Tychy (Polònia), Barcelona, Lisboa i Madrid, entre altres ciutats, i sempre amb programes diferents. Al Liceu, per exemple, interpretarà l’òpera Farnace de Vivaldi en versió concert. “És el privilegi de tenir una feina meravellosa -diu sobre una agenda tan atapeïda-. Fa poc he estat a Cuba fent un recital i veus com la gent agraeix que hi vagis i t’abraça. És una cosa meravellosa. La música és compartir la bellesa i l’emoció”.

La Terra i l’esclavatge

Savall, que reconeix que li agrada viatjar i que quan arriba a un aeroport de seguida nota “l’adrenalina”, manté diferents programes en actiu. “És la marca de la casa”, diu. Un dia pot tocar Guerra i pau, un altre L’elogi de la follia, el tercer La viola celta... I encara en té de nous que està desenvolupant, com ara Terra Nostra. “És música sobre els elements, per prendre consciència que la Terra és l’últim que tenim i que si l’engeguem a fer punyetes, malament rai. Serà un projecte transversal, amb músiques de tradicions molt antigues, algunes de les quals són de cultures aborígens”, detalla.

Després té previst enllestir un treball sobre les músiques d’esclavatge. “El començarem a rodar en directe el juny del 2015 a París. És un projecte complex, amb músiques africanes, caribenyes i sud-americanes. El llibre-disc sortirà a finals del 2016”, informa. Tanmateix, Savall, citant Joan Miró, considera que “el més important no és el que has fet en la vida, sinó que les generacions futures s’inspirin en el que has fet”. “Això és el que jo desitjo, que en el futur s’inspirin en tota la feina que he fet”, diu el mestre Savall.

Més continguts de