Abodes ens convides, Juan Mayorga! L'autor espanyol més representat al món ha escrit una obra compromesa, sincera i amb l'alt nivell literari que el caracteritza. I ho ha fet per exposar la seva recerca d'una veu mestra, d'un crític que il·lumini el que ell no ha vist en les seves pròpies obres. El crítico no vol ser una obra sobre el teatre (que sempre són avorrides, com diuen a la funció) però ho acaba sent. El teatre és el rovell de l'ou d'una funció que confronta un crític, Volodia (Juanjo Puigcorbé), amb un dramaturg, Scarpa (Pere Ponce), la mateixa nit de l'estrena de la seva última obra en un temps en què no hi havia internet ni ordinadors i en què els crítics escrivien la nit de la funció. No és, doncs, un crític actual, però sí que representa una crítica compromesa per amor al teatre que defensa la veritat, la seva veritat, esclar, més enllà de les efusions del públic, dels premis… i, per això, pontifica. Mayorga parla d'un combat. Però en realitat la funció és una conversa sense cops de puny. Algunes paraules o idees molestes per a l'un i per a l'altre, però no un combat perquè falta agressivitat. Els cops verbals són confessions de dos individus que, com es veurà a la part final, tenen coses en comú. Mayorga deixa anar un cert sentimentalisme poc creïble en les crítiques del crític de l'obra de Scarpa.
El text té alguns moments brillants però la posada en escena és dolenta. Des de la impostada entrada de Volodia fins a les inútils projeccions, i el fum i llums del final. El crítico es va estrenar el 2012 i és per això que no podem sinó atribuir els incidents tècnics de la funció a la falta de potència, de joc, de ritme dels dos bons actors. Pere Ponce, en tot cas, més involucrat que Puigcorbé.
