BarcelonaAjaguda damunt un sofà amb forma de llavis. Així va aparèixer ahir Kylie Minogue per cantar Les sex, la primera peça del seu concert al Palau Sant Jordi. La connexió estètica amb la part menys pertorbadora de l’univers de Salvador Dalí era evident i alhora s’adeia amb la imatge que segueix projectant la cantant australiana: una sensualitat esteticista allunyada de l’extravagància, seductora però no desafiadora. És una de les raons del seu èxit, perquè així evita competir directament amb altres cantants de les lligues superiors del pop, i així es diferencia tant de Madonna com de Miley Cyrus.
Tanmateix, ahir Kylie Minogue no va tenir prou poder de convocatòria, i al Sant Jordi tot just hi havia uns 5.000 espectadors, poca presència si la comparem amb les 17.000 persones que la madrilenya Malú hi va aplegar divendres passat. Les raons de la punxada? Es pot pensar que era dimarts, que el preu mitjà de les entrades era de 50-60 euros o simplement que a la cantant australiana li està costant afegir nou públic més enllà dels incondicionals, si més no a l’estat espanyol: dilluns a Madrid hi van anar 6.000 persones.
En els concerts de Kylie Minogue, com de fet en tots els de les estrelles mundials del pop, el guió estipula que han de passar moltes coses. Ella és el centre d’atenció, però al seu voltant sempre ha d’haver-hi moviment. A la felicitat per l’acumulació, però sense atabalar. La clau de tot plegat és que l’estona que dediquis a identificar si un vestit és de Jean Paul Gaultier o de Dolce & Gabanna no impliqui perdre’s una coreografia.
Tot i que amb menys grandiositat que a la gira del disc Aphrodite, el Kiss me once tour manté les característiques dels espectacles de gran format on la música és senzillament un element més. Aquesta vegada, Minogue separa el xou en diferents capítols, cadascun amb una estètica concreta, i ella va ocupant diferents espais d’un escenari que es perllonga amb una passarel·la amb forma de T. Després de Les sex, un dels temes de Kiss me once, va seguir instal·lada en una escenografia de revista surrealista, amb unes projeccions que semblaven tretes del Museu Dalí de Figueres, per cantar píndoles de pop-house com Wow.
Del rosa al sexe
Una iconografia geomètrica reforçada amb els leds va presidir el segon segment del concert, en què l’aparatositat del vestuari dels ballarins sovint impedia veure la cantant, vestida amb lluentons de diva disco. Decidida a convertir el Sant Jordi en una discoteca, va lligar alguns dels èxits del disc Light years (2000), com ara Spinning around i Your disco needs you, una cançó que aconsegueix el que predica. L’eufòria disco, que va rematar sola, sense cos de ball, va donar pas a l’autohomenatge. Al cap i a la fi, aquesta gira vol ser una celebració d’una carrera que va començar fa 27 anys, i Minogue va construir un popurri amb cançons dels seus dos primers àlbums, Kylie (1988) i Enjoy yourself (1989). Tot molt rosa, fregant el kitsch de tan cursi, amb ella jugant a ser una nina Barbie amb banyera inclosa. És comprensible voler recordar d’on ve cadascú, però la posada en escena va ser excessivament autoparòdica. Encara sort de tornades de pop tan efectives com la d’ I should be so lucky.
Superada la regressió infantil, i potser per compensar-la, una estètica entre stripper i sadomaso va amarar l’escenari quan va tornar per versionar Need you tonight, dels INXS, que el públic va recompensar amb una ovació quan va reconèixer el riff de guitarra. Va ser el pòrtic a la part més sexual de la nit, amb temes de l’últim disc com Sexercice, que va cantar enfilada en una taula, i Cant’ get you out of my head, el megahit de Fever (2001) que la va consolidar com a diva dance i que ahir, amb una elegant llum blanca, va ser el punt culminant de la nit i el moment de més complicitat amb el públic, que la va acompanyar en el “lalala” i va cridar repetidament el seu nom. En el tram final, més irregular, va combinar balades sense gaire grapa amb l’esperit de celebració de hits com Get outta my way i la recuperació de The loco-motion, vestida de drag queen, abans d'acomiadar-se amb Into the blue.
