Cultura 23/09/2011

L'Espai Brossa trasllada la màgia a La Seca

Laura Serra
2 min
Rococó Bananas oficiarà l'inici  de curs de La Seca.

Barcelona.Fa dos anys que l'Ajuntament de Barcelona va concedir a l'Espai Brossa la gestió de la fàbrica de creació La Seca. L'edifici senyorial, que durant 500 anys va funcionar com a fàbrica de la moneda de la Corona d'Aragó, del segle XIV fins a mitjans del segle XIX, reobrirà per la Mercè convertit en un teatre modern, amb una sala de format mitjà i tres espais polivalents. La rehabilitació, que ha costat 3,3 milions d'euros, ha transformat de manera espectacular un edifici ruïnós en un centre que tanca el triangle cultural del Museu Picasso i el Mercat del Born.

L'ADN brossià es traslladarà a la nova sala. Les claus de la programació seran "la transversalitat de les arts i el mestissatge de gèneres", va afirmar Hermann Bonnín, codirector juntament amb Jesús Julve (el mag Hausson). No renunciaran a la filosofia que van defensar durant 14 anys a la seva antiga seu, i que es basa a rescatar materials escènics que facin dialogar les avantguardes amb la cultura popular, la tradició amb la modernitat -com Joan Brossa va fer dialogar totes les arts i va servir de pont entre els moviments d'avantguarda d'abans de la Guerra Civil i els de la postguerra, a través de Dau al Set.

La Seca també s'obrirà a totes les arts, al marge del teatre. Hi haurà màgia, poesia, dansa, circ i arts visuals. S'hi estrenaran disset obres al llarg de la temporada i hi haurà doble sessió la majoria de vespres. L'exemple ja és a l'arrencada, dimecres que ve, amb la poètica de Nadir dirigida i interpretada per Marta Angelat i el circ Rococó Bananas de Los Excéntricos.

A la programació es mimarà l'il·lusionisme -començant aquest dissabte amb la marató de Les 12 hores de màgia de Barcelona- i la poesia escenificada -amb un cicle dedicat al sonetista de l'ARA, Josep Pedrals, i als Accidents Polipoètics-. Hi haurà dos muntatges radicals especialment suggerents: el del tàndem de moda, Nao Albert i Marcel Borràs, amb La monja enterrada en vida o secrets d'aquell convent , l'adaptació lliure del melodrama de Jaume Piquet, molt popular en l'últim quart del segle XIX; i Pallarina, poeta, puta , de tres creadores com la poeta Dolors Miquel, la directora Magda Puyo i la coreògrafa Mar Gómez.

Malgrat aquesta programació tan àmplia, La Seca encara no té el pressupost assegurat. Només està confirmat l'ajut de l'Ajuntament de Barcelona de 125.000 euros (com a totes les fàbriques de creació municipals). El ministeri s'ha retirat del projecte i la Generalitat ha de negociar amb la sala el nou conveni. L'any passat el pressupost s'acostava als 600.000 euros. Bonnín espera que "per un espai set vegades més gran, el pressupost també creixi". En funció de la xifra, La Seca podrà completar els serveis -previstos al projecte inicial- amb residències de creació, tallers pedagògics, exposicions i un cafè amb terrassa.

stats