En un Auditori ple fins a la bandera, Lang Lang va arribar, va tocar i va arrasar. Les entrades estaven esgotades des de feia dies i fins i tot va caldre posar cadires a l'escenari. Entre el públic, comunitat xinesa, joves, adolescents, nens i fins i tot algun nadó, un públic poc habitual a les sales de concerts que, evidentment, va desobeir les ordres d'apagueu els mòbils i no feu fotos. Allò era una festa, malgrat un programa, amb Bach i Schubert a la primera part, que reclamava recolliment.
Lang Lang va arrencar amb la Partita núm. 1 de Bach, que ens va deixar estabornits. A cop de pedal va interpretar la peça escrita per a clave saltant-se dinàmiques i tempos i canviant pianos per fortes i a l'inrevés. Amb Schubert la cosa va millorar bastant, tot i que el xinès va seguir amb la seva personalíssima interpretació de la Sonata núm. 21 , que va tenir moments esplèndids. En acabar la primera part, va venir la sorpresa. Si la del matí havia estat la presència del pianista al concert l' Ànima del Liceu , a la tarda, a L'Auditori, Lang Lang va sortir de bracet amb el tenor francès Roberto Alagna i ens van regalar un meravellós i tendre duo lírico-pianístic.
La segona part prometia focs artificials amb els 12 estudis op. 25 de Chopin. Però una altra vegada el xinès va optar per sorprendre'ns i, en un atac d'intimisme, va arrencar amb un Núm. 1 ple de contrastos. Els dotze estudis, concebuts com una sola peça, van mostrar el prodigi tècnic d'aquest pianista, que va saber compaginar a la perfecció moments delicats amb d'altres en què, abocat al piano, semblava un guepard posseït per extreure sons i arpegis, amb una mà esquerra implacable i una força, que va convertir el piano en una autèntica orquestra.
En acabar, micròfon en mà, el pianista més mediàtic de la història ens va obsequiar amb un "Bona nit Barcelona, gràcies per venir" al pur estil estrella del rock i va enfocar els bisos amb dos Liszt: un tendre Liebestraum , que el públic va aplaudir en reconèixer els primers acords, i una espectacular La campanella ,que va arrencar l'ovació dels dos mil assistents. A peu d'escenari, Lang Lang va donar mans i va rebre flors. Qui en vulgui més, avui el tindrà signant la seva autobiografia a la Fnac. Això és saber-se guanyar el públic.
