CINEMA
Cultura 26/04/2012

L'arcàdia del cinema d'autor

El millor cinema contemporani arriba a Barcelona. Del 27 d'abril al 6 de maig el D'A transforma la ciutat en un petit Canes. Claire Denis, Werner Herzog, Johnnie To i Terence Davis en són responsables.

Xavi Serra
2 min
L'arcàdia del cinema d'autor

BARCELONA.No sembla precipitat afirmar que, després de la llunyana experiència del Festival de Cinema de Barcelona i el comiat forçat de la Mostra de Cinema Europeu que va dirigir Domènech Font, Barcelona torna a comptar amb un certamen potent de cinema contemporani. Sense especialitats ni gèneres, amb la qualitat com a única condició, la segona edició del Festival Internacional de Cinema d'Autor de Barcelona (D'A), que arrenca demà, consolida una aposta cinèfila exquisida, un estat de la qüestió cinematogràfica que pessiga de les grans cites internacionals i corregeix els oblits de la distribució comercial de l'Estat.

Després d'una primera edició irreprotxable artísticament però en què potser faltaven caps de cartell, aquest any el D'A ha fet els deures. Werner Herzog, que l'any passat ja hi va presentar amb gran èxit el documental en 3D La cueva de los sueños olvidados , tornarà a estar present al festival amb Into the abyss , un documental en què parla de la violència de les institucions a través de la història de dos condemnats a mort per un triple homicidi a Texas. L' amor fou és el protagonista de The deep blue sea , una obra mestra del veterà Terence Davis en què l'anglès adapta un text teatral per compondre un melodrama d'elegància sublim sobre la submissió romàntica d'una tràgica Rachel Weisz, perdudament enamorada de Tom Hiddleston -que, per cert, és el Loki de Los vengadores- . El gran clàssic modern del cinema de Hong Kong, Johnnie To, donarà la seva particular visió de la crisi dels mercats financers a Life without principle, un títol molt esperat que d'alguna manera compensa la desaparició de la secció Àsies. I, com a cloenda, un dels competidors per l'Oscar a la millor pel·lícula estrangera: Profesor Lazhar de Philippe Falardeau, que atia el debat sobre immigració i educació a través de la peripècia d'un mestre algerià en una escola canadenca.

Herzog no serà l'únic repetidor de l'edició anterior: Mia Hansen-Love, que va sorprendre amb Le père de mes enfants, evocarà a Un amour de jeunesse el record inesborrable de l'enamorament precoç . Un altre emissari del nou cinema francès serà Bertrand Bonello, que estarà present amb la sensual i barroca L'Apollonide , ambientada en un bordell. I Bruno Dumont, un fix de Canes, completa una tripleta francesa de luxe amb la radical Hors satan .

La lletra petita del D'A

El festival no descuida propostes més excèntriques i marginals. Atenció a la revelació del cinema indie espanyol Diamond flash del també dibuixant de còmics Carlos Vermut; les més de tres hores in crescendo del melodrama proletari Sangue do meu sangue del portuguès Joao Canijo, i el thriller polític en ambients universitaris El estudiante de Santiago Mitre. Per la part catalana, el productor Lluís Miñarro aporta dues pel·lícules ben diferents: Amanecidos de Yonay Boix i Pol Regall, un retrat en clau costumista d'una generació confosa, i Orson West , un exercici metacinematogràfic en què Fran Ruvira segueix les petjades d'un western que Orson Welles va intentar rodar en un poblet d'Alacant.

stats