L'elegant fanfàrria hiphopera triomfa en la nit més caníbal de l'Apolo
Des del país de la puntualitat van arribar els deu músics de la Pullup Orchestra amb un retard considerable -per motius aliens als suïssos, per descomptat- a l'escenari de la Sala Apolo dins del Caníbal Sound System. Hi havia interès i bones expectatives davant l'estrena dels helvètics en el local de Nou de la Rambla. Els que ja els havien vist fa uns anys a les Festes de Gràcia o al Busker's Festival no deixaven de repetir els elogis abans que la Pullup entrés en acció, mentre que una gran majoria curiosa esperava amb interès el resultat en directe d'aquesta enginyosa combinació de brass band i hip-hop. La qüestió és que ni els uns ni els altres van tenir raons per sortir decebuts de la llarga nit caníbal.
Aquesta banda enamorada del directe a peu de carrer, ja sigui en una plaça d'Avinyó o en una platja italiana, va donar fe del seu estil personal i sui generis , que no només assoleix aquesta barreja difícil de fanfàrria hiphopera, sinó que a més aconsegueix sonar house i pessiga contínuament els grooves més funk.
Divertits, desenfadats, però elegants; sense necessitat de mostrar-se canalles, informals però amb classe; en definitiva, explosius, però suïssos. Procedents de l'oest de Suïssa, aquest grup de vuit músics, a més de la veu masculina de raper Samwhaa! i la femenina de Valérie Maerten, com que no van tenir temps d'assajar, van decidir amb bon criteri combinar les vacances amb la professió i fa quatre anys es van llançar a la carretera per gaudir assajant el seu experiment sonor. Així, el febrer del 2008 es van atrevir amb el primer àlbum, 10 for Franklin , amb el qual van recórrer mitja Europa fent més de 50 concerts que els van animar a embolicar-se en la gravació del segon, Thanks to the opera (2009). El 2010 van tornar a sorprendre amb els senzills No matter i That song , i amb la seva fórmula van arribar a visitar el prestigiós Festival de Jazz de Montreaux. La nit de l'Apolo era l'estrena barcelonina del nou treball, Rawberry , del qual han publicat el senzill Oat , que no va faltar en el repertori de la nit al costat d'altres no menys suggestius dels discos anteriors.
Equipats amb vistoses trompetes, trombó, saxo i tuba, a més de percussió i un implacable bombo, la Pullup Orchestra va sonar a fanfàrria continguda. En cap moment va caure en el tòpic cop balcànic, i va saber imposar una proposta diferent sense moments desaforats ni frenètics, tota una temptació davant el públic habitual de les sessions del Club Caníbal.
Després del seu pas per Barcelona, la Pullup es quedava uns dies més per terres catalanes per actuar a Cerdanyola del Vallès, Granollers, l'Hospitalet de Llobregat i Cornellà. Esperem que entre el públic de l'Apolo hi hagués infiltrat algun programador amb bon gust i que tinguem ben aviat aquests eixerits suïssos un cop més a casa nostra, s'ho mereixen.
