‘L’endemà’ porta la independència a la cartellera

El documental d’Isona Passola exposa els arguments del vot sobiranista

L’endemà ja és aquí. Envoltat d’una expectació mediàtica insòlita per tractar-se d’un documental, el film d’Isona Passola sobre la independència va presentar-se ahir en societat. Abans de l’estrena en sales divendres -avui es farà la première oficial al Cinema Aribau-, la pel·lícula ja té mitja batalla guanyada: l’èxit de la campanya de micromecenatge i l’estratègica estrena el cap de setmana d’abans de la Diada fan de L’endemà un dels esdeveniments de la temporada cinematogràfica.

El film segueix el full de ruta del documental de tesi. Així, a través de la mirada d’una constel·lació d’entrevistats, examina els punts conflictius d’un estat català: el dèficit fiscal, les infraestructures, les pensions, la doble nacionalitat, l’encaix a Europa, el boicot a Catalunya, etcètera. Però L’endemà no es conforma a ser un documental més i amaga algunes sorpreses.

Film polític sense polítics

El gruix dels entrevistats són persones de la societat civil

Tot i ser un documental clarament polític, els polítics professionals i en actiu que hi participen són minoria i poc mediàtics. “No volia agafar cap polític important, perquè estan molt interferits pels partits”, diu Passola. La majoria dels entrevistats són experts de les diferents àrees que aborda L’endemà : economistes per parlar del dèficit fiscal i el deute que assumiria una Catalunya independent, investigadors per parlar de la recerca en medicina que hauria de tenir el nou estat, sociòlegs per parlar de demografia, etcètera. L’excepció són Maria Badia, del PSC, i Raül Romeva, d’ICV.

La llista total de participants és llarga -47 entrevistats- i no hi ha cap cop d’efecte: ni esportistes, ni cantants, ni gent del cinema. Els únics mediàtics són el periodista de RAC1 Jordi Basté i l’economista Xavier Sala i Martín.

‘No’ a la confrontació

De ‘Cataluña Espanya’ a ‘L’endemà’: fugir de l’enfrontament

Quan Isona Passola va dirigir Cataluña Espanya, el 2009, va centrar-se en el conflicte entre els dos països donant veu a totes les posicions, oposant les dels uns a les dels altres. “En la meva pel·lícula anterior confrontava -explica Passola-. Ara dono arguments per al sí a la independència”. Això vol dir que el 100% de postures que recull L’endemà són de partidaris de la independència. “He buscat desesperadament gent que expliqui bé el no a la independència i no n’he trobat”, assegura.

Ficció o documental?

Quatre intèrprets escenifiquen

el conflicte a través de metàfores

La primera sorpresa de L’endemà és que no és estrictament un documental de bustos que parlen. La pel·lícula arrenca amb una discussió de parella ficcionada que es converteix en un dels fils conductors del film. “Me’n vaig”, diu una noia al seu xicot. “No te’n vagis. Tu ets la meva mitja taronja”, respon ell. “El problema és que n’hi ha dues, de taronges”, replica ella. Passola fa servir la ficció perquè la seva experiència li diu que “un documental ha de tenir una estructura dramàtica” i perquè “les opinions que s’expressen a través d’un personatge arriben millor”. En total, són quatre actors (dos nois i dues noies), i interpel·len alguns dels experts i representen escenes que funcionen com a metàfora del conflicte sobiranista.

Cantar per l’estat propi

Una versió en català del ‘Qué será, será’ serveix de leitmotiv musical

Passola ja va advertir que L’endemà seria una pel·lícula amb molta música. Durant un temps fins i tot va córrer el rumor que seria un musical. Finalment, la cosa no va més enllà d’una banda sonora molt present firmada pel pianista i compositor Albert Guinovart i una versió del popular Qué será, será (Whatever will be) adaptada al català per l’escriptor Miquel de Palol. La peça no només apareix en els crèdits inicials, sinó que és interpretada per un cor multitudinari en l’última escena del documental.

Per al “consum intern”

‘L’endemà’ es veurà a Catalunya, Madrid, el País Basc i Mallorca

Qualificada per la seva directora com una pel·lícula de “consum intern”, L’endemà no està pensada per al públic espanyol. Així i tot, a més de les 50 còpies que s’estrenaran aquest divendres pel territori català, la pel·lícula també es veurà al Metropol de Madrid i més endavant en sales del País Basc i Mallorca. L’endemà també combinarà la distribució tradicional amb projeccions en cineclubs i petites sales que comptaran amb presentació de la directora, que ja té confirmats prop de 100 bolos per a les pròximes setmanes. A Isona Passola se li ha girat feina.

Un esforç col·lectiu

El film ha sumat 8.163 mecenes

i col·laboracions desinteressades

Passola ha remarcat la naturalesa de L’endemà com a “esforç col·lectiu” de la societat civil catalana, que va batre el rècord europeu de micromecentatge per a un documental gràcies a 8.163 aportacions voluntàries. Tot i l’èxit, Passola recorda com una “campanya duríssima” els 40 dies que va passar explicant el projecte per tot Catalunya. “Ara entenc per què els polítics les fan de 15 dies”, feia broma ahir la directora. Al rodatge també s’hi van sumar els 100 joves que es van presentar al càsting i els prop de 400 cantants del número musical final. Tots els entrevistats hi han participat desinteressadament i només un, que Passola no vol revelar, va refusar d’aparèixer-hi, perquè treballava en un mitjà públic.

Corrupció sistèmica

La confessió de Jordi Pujol no

ha alterat el guió de la pel·lícula

Amb un tema tan lligat a l’actualitat com el del procés, sempre hi ha el risc de veure’s superat pel present. Però Passola assegura que la confessió de Jordi Pujol no ha alterat el rumb de L’endemà. “La corrupció ocupa una part molt important del film -diu-. Però el de Pujol és un problema sistèmic català i espanyol. I el país nou es planteja per resoldre problemes com aquest”. El nom de Pujol només s’esmenta en un obra de titelles que escenifica humorísticament el conflicte històric entre Catalunya i Espanya.