NOVETAT EDITORIAL
Cultura 29/01/2012

Lluís Llach homenatja els vençuts

L'any 2007 va retirar-se dels escenaris i va defugir tota l'atenció mediàtica. Ara Lluís Llach sorprèn els seus admiradors amb un sentit i personal debut literari, la novel·la Memòria d'uns ulls pintats.

Laura Serra
2 min

BARCELONA"Els demano perdó. És a les dones i homes que encara sobreviuen aquells anys d'espant, a tots aquells a qui la vida ha encorbat la columna del cos però encara mantenen recta la columna de l'ànima, a tots, a qui vull dedicar aquest llibre". Les últimes frases de l'epíleg de la novel·la de Lluís Llach són de disculpa i d'homenatge. L'admiració del cantautor pels vells que van sobreviure als tristos dies de guerra i primera postguerra amara la seva novel·la de debut.

Història d'uns ulls pintats , que Empúries traurà a les llibreries el 2 de febrer, és una reconstrucció de la història feta de retalls d'històries petites. Les ha esgarrapat dels records que li ha explicat al llarg dels anys gent estimada, com la seva tata de la Barceloneta Presentació Sendra o bé desconeguts que se li atansaven després dels concerts, "quan era un cantant pseudoexiliat a París". "Era un jove prohibit i volien que conegués les seves batalletes. A mesura que passaven anys, m'adonava que la gent que m'havia precedit havia viscut unes circumstàncies espantoses, riquíssimes i al mateix temps apocalíptiques", explica l'autor en un vídeo promocional que ha facilitat l'editorial als mitjans.

El músic, que havia abandonat la seva carrera el 2007 i s'havia entestat a desaparèixer de la vida pública, va sorprendre els seus admiradors amb l'anunci d'aquesta reconversió a novel·lista. Ell també es va sorprendre: "Si m'ho haguessin dit el 2007, m'hauria fotut a riure. Però de cop em vaig retrobar amb el plaer per la lectura. Em va entrar una passió per llegir. La resta és atzar. Un dia comences a escriure i, de cop i volta, t'entren ganes d'explicar coses". Després de tres anys i mig de treballar "una història que no tenia al cap, totalment fictícia", va decidir publicar-la, després que els editors li confirmessin que no feia el ridícul i que no tenien entre mans una novel·la de cantautor. Llach hi dóna pistes -"un quan escriu, fa els seus agraïments i deixa els seus senyals", accepta-, però no ha fet una novel·la ni musical ni autobiogràfica, sinó que ha traslladat la ficció trenta anys abans de la seva època.

Memòria d'uns ulls pintats descriu la trajectòria de quatre amics a la Barceloneta obrera i anarquista dels anys 20 i 30, detalla la vida de penúries i d'amor sense màcula de les seves famílies, l'educació a la renovadora Escola del Mar, les descobertes de joventut, les esperances de la República i, a la fi, els aboca al tràngol de la Guerra Civil i la repressió franquista. En aquest context "d'errors i desgavells espatarrants" neix entre els dos nois de la colla, el David i el Germinal -el narrador, un ancià ben plantat i amb els ulls pintats que explica la seva vida a un prometedor director de cine-, una història d'amor desmesurada, "de glopades d'amor que no deixen respirar", que els capgirarà l'existència malgrat la guerra, un a l'Ebre i l'altre al Camp de la Bota. "Tinc els ulls cansats de tant intentar que no se m'esborri de la retina la imatge del meu Amic Amat".

stats