Lluís Pasqual oficia el retorn de Boadella a Catalunya
El nou director del Teatre Lliure va descobrir ahir tot el cartell de la temporada que ve, que tindrà un alt voltatge polític. La transició de l'era Rigola a la de Pasqual és evident, però no vol ser traumàtica.
Barcelona.Es respirava una sensació estranya ahir a la presentació de la temporada 2011-12 del Teatre Lliure. El mestre de cerimònies ja no era Àlex Rigola, sinó Lluís Pasqual, però a la foto de família hi havia moltes cares habituals del teatre. En la transició rodaran caps, però potser menys dels que s'esperaven. Tot i així, la programació fa una olor pasqualiana indubtable: l'enceten Maria del Mar Bonet i Núria Espert i la tanca Amadeu , una sarsuela sobre Amadeu Vives dirigida per Albert Boadella. Com ho ha fet perquè el director d'Els Joglars torni al Lliure després del seu Adiós Cataluña del 2007? "Demanant-li. Ha estat fàcil", va assegurar Pasqual.
"Si hagués de dir un adjectiu, diria que m'ha quedat una temporada molt política. Si hi ha curiositat pel que passa al carrer, això es reflecteix al teatre amb una nova mirada poètica. Diria que els temes del 15-M estan tots aquí dins", va resumir el director assenyalant la programació. Ell mateix dirigirà Quit. Els irresponsables són en vies d'extinció , una reflexió sobre el capitalisme de Peter Handke; Carme Portaceli hi portarà la lliçó dels jueus polonesos de La nostra classe i Àlex Rigola -"Trenquem el malefici que un director quan marxa d'un teatre no hi torna", va dir el seu successor- dirigirà un Shakespeare, Coriolà .
El primer muntatge monumental de l'any serà la trilogia La costa de la utopia de Tom Stoppard interpretada per una companyia russa de més de cent actors i de set hores; a més, els russos tornaran amb La tempestad dirigida per Declan Donnellan. Altres noms propis que destaquen entre les 25 propostes del cartell són el director Mario Gas (amb Un fràgil equilibri d'Edward Albee), la companyia Animalario, els Comediants, que faran tàndem nadalenc amb el clown Blai Mateu, els dos rigolians Carles Santos i Cesc Gelabert, Patrice Chéreau dirigint un Koltès i el bombollaire Pep Bou. Pasqual també ha reservat lloc per a joves directors com Pau Miró, Juan Carlos Martel, David Selvas (amb Laia Marull fent de Hedda Gabler ), Iban Beltran i Alfredo Sanzol.
L'única clucada d'ull a la nostàlgia del Lliure, de la qual Pasqual s'ha declarat vacunat tot i ser-ne un dels fundadors, són una sèrie de lectures dramatitzades, Cartes Lliures , on actors de la vella guàrdia recitaran cartes anònimes de la retirada republicana, junt amb altres grans tòtems de l'escena (des de Flotats a Echanove i des de Boris Ruiz a Rosa Maria Sardà) que posaran veu a Txékhov, Dalí, Joyce i Porcel.
Canvis i reivindicacions
Lluís Pasqual va dir que volia obrir les finestres del Lliure i fer córrer l'aire per explicar el canvi de cares en els repartiments i en l'equip directiu, i no va voler marcar una única línia: "A la programació han de poder conviure Núria Espert i Marcel·lí Antúnez", va exemplificar. També va anunciar que s'anul·laven les figures d'artistes residents creades per Rigola. A més, va dir que "no és només responsabilitat del Lliure dedicar-se a les noves dramatúrgies i a programar espectacles internacionals". Més enllà de les queixes per les retallades i la preocupant situació social, Pasqual es va pronunciar sobre la possible desaparició del CoNCA: "Em semblaria una pèrdua de llibertat".
