‘L’ombra del vent’ Agafa volada simfònica

Barcelona.Carlos Ruiz Zafón treballa a prop de dos teclats: el de l’ordinador on està enllestint l’última novel·la de la saga El cementiri dels llibres oblidats i el del piano on compon peces que l’ajuden a “entrar per la porta del darrere dels personatges” de les seves obres i a completar musicalment l’atmosfera de la narració. Amb els anys, Ruiz Zafón ha aplegat una bona colla de composicions, algunes per a piano, d’altres també per a orquestra.

És material gairebé secret i, com diu l’escriptor barceloní, fet “sense cap pretensió”. Si més no, no hi havia cap intenció d’interpretar les peces en directe, fins que l’Orquestra Simfònica del Vallès va proposar a Ruiz Zafón la creació d’una suite simfònica amb aquelles músiques. El resultat s’estrenarà el 4 d’abril al Teatre La Faràndula de Sabadell i l’endemà s’interpretarà al Palau de la Música, en un programa que també inclou Schéhérazade de Rimski-Kórsakov.

“La gent em coneix com a escriptor, però abans havia treballat una temporada com a músic”, va explicar Ruiz Zafón ahir al Palau de la Música. L’autor de L’ombra del vent no va tenir una “formació musical completa”, però amb el temps “l’aprenentatge autodidàctic” li ha permès tocar el piano i compondre. “Per mi la música era una cosa molt important, i com que no m’hi he hagut de guanyar la vida hi he pogut mantenir una relació pura”, explica Ruiz Zafón.

Els seus gustos musicals inclouen “la música barroca, el classicisme, el romanticisme, l’impressionisme francès i les bandes sonores per a cinema”. Tot plegat conflueix en una suite “amb molt material temàtic” que “explica una història i evoca imatges de la Barcelona gòtica i estilitzada” dels seus llibres. L’obra, d’uns trenta minuts de durada, té peces compostes durant el procés d’escriptura de les novel·les L’ombra del temps (2001) i El joc de l’àngel (2008).

Absent en els concerts

Tot i que inicialment estava previst que Ruiz Zafón tocaria el piano en l’estrena de la suite, finalment l’escriptor no podrà ser-hi perquè serà a casa seva, a Los Angeles, “treballant en el gran final de la saga” d’ El cementiri dels llibres oblidats. “És un llibre complex, i no m’atreveixo a posar una data de publicació”, adverteix. El seu lloc com a pianista l’ocuparà Gregori Ferrer, que també s’ha encarregat dels arranjaments de la suite. “El públic hi sortirà guanyant”, afirma Ruiz Zafón.

Ferrer descriu la feina que ha fet com a “curiosa”. “Mai havia rebut un encàrrec com aquest. He hagut de construir una partitura a partir d’un material simfònic, amb composicions que anaven del poema simfònic a la banda sonora”, explica Ferrer. Ruiz Zafón treballa les composicions amb el piano, sense partitura, i les completa amb edició digital. A partir d’aquest material, Ferrer ha realitzat una transcripció perquè la música pugui ser interpretada per l’orquestra. “El resultat final no podrà ser 100% una fotocòpia de l’original”, diu Ferrer, perquè s’ha d’adaptar a les necessitats de l’orquestra.

Per a Jordi Cos, director de la Simfònica del Vallès, els concerts serviran per “reviure aquells llibres des d’una altra dimensió”, i defensa l’obra com “una suite incompleta” perquè espera poder ampliar-la quan Ruiz Zafón publiqui la nova novel·la.