LLIBRES

Núria Cadenes, seduïda per Joan March

La política i periodista publica 'El banquer', un retrat literari del gran magnat mallorquí del s. XX

"Maleït encantador de serps i mentider, com se suposa que he de viure sense tu?, pirata, estafador i lladre de tots els plans que vàrem fer i que has enterrat en aquell mausoleu de marbre on no t'he vist entrar", exclama Mercè Norai quan mor el seu amant, Miquel Lluc. La diatriba d'una enrabiada Norai serveix de retrat. Lluc, el protagonista d' El banquer (Edicions de 1984), és un personatge amb una ambició desfermada, sense escrúpols, que no li tremola el pols a l'hora d'ordenar matar a tothom que s'interposi en el seu camí. El banquer no és un llibre d'història, ni una biografia, ni un assaig: és literatura. Però en cada pàgina s'hi pot reconèixer un personatge ben real: Joan March, el contrabandista reconvertit en finançador -entre altres coses- del cop d'estat franquista del 1936. Hi ha les cartes de March, els fets que va protagonitzar, les seves frases, els seus discursos, les dones que van tenir la fortuna o la desgràcia d'estimar-lo. Fins i tot el Cadillac amb xofer que regala a la seva amant. L'autora, Núria Cadenes, salta una vegada i altra la frontera de ficció a realitat.

Cadenes, seduïda per March

No ha estat fàcil escriure El banquer . "Cada escena l'he reescrit moltes vegades. He trigat anys a enllestir aquest llibre", explica Cadenes. Amb un llenguatge molt acurat, l'escriptora relata la trajectòria vital d'un personatge que movia tots els fils de la societat mallorquina. Ho fa amb episodis molt curts, que pràcticament són contes independents. Cadenes, que es reconeix influïda per Mercè Rodoreda i Pere Calders, diu que va començar a pensar a escriure El banquer després d'haver investigat sobre la secretària i amant de March. La va fascinar el personatge, i després d'escriure la novel·la confessa que se n'ha enamorat: "M'ha seduït. Ja no hi ha grans personatges com ell", afegeix.

Cadenes retrocedeix fins a la infantesa de Lluc-March. Explica les seves carències afectives, les frustracions, els desenganys. "És un malparit però també estima, pateix i se sent sol", diu l'escriptora i periodista. Lluc és molt conscient del seu poder: "Tothom té un preu. I qui no el té és que no el val", assegura en un moment del llibre. La frase és també de Joan March, que tenia a sou la premsa, els sindicats i els polítics. El March real va fer una gran fortuna amb el contraban. Li van posar el sobrenom del banquer de Franco . Durant la II Guerra Mundial va jugar als dos bàndols. A ell, però, només li interessava una causa: ell mateix i no deixar de fer diners. Igual que el personatge d' El banquer . "Si March hagués sigut nord-americà, hauria sigut el protagonista del Ciutadà Kane d'Orson Welles", conclou l'autora.

Més continguts de