Oriol Pérez Treviño: “La transformació del país no vindrà de les institucions”

Oriol Pérez Treviño (Manresa, 1974) posa en marxa l’Orquestra del Montsalvat, un projecte impulsat amb Francesc Prat, Domènec Orrit, Bernat Dedéu i Salvador Boix. L’orquestra debutarà divendres al Born Centre Cultural amb dues obres de Beethoven: Música incidental per a l’Egmont de J.W. Goethe i la simfonia Heroica. Queda enrere la seva renúncia com a director de L’Auditori després que se li atribuís l’ús indegut d’una targeta de crèdit.

Per què va dimitir com a director de L’Auditori?

Per un problema de salut. Vaig tenir un trastorn psíquic i vaig haver de dimitir. No era un addicte a l’alcohol, sinó que de vegades bevia com una manera d’escapar de la pressió, l’angoixa i l’estrès, que en vaig tenir molt. Hi havia coses no resoltes emocionalment i vaig petar. Ara estic plenament recuperat i puc dir que allò va ser el millor que m’ha passat. He pogut resoldre un tema personal que tenia pendent i també m’ha servit professionalment.

Com ho ha resolt?

Moltes vegades el que et pot semblar la fi d’una vida és precisament el que et permet renéixer. Jo tenia dos arquetips jungians molts clars. L’un era Peter Pan, l’ enfant terrible, una desimboltura que tampoc no vull trair. L’altre, Jekyll i Hyde: era prendre quatre cerveses i era una altra persona. I quin és el nou? Segurament té a veure amb el foll pur, amb Parsifal. D’alguna manera, el nom de l’Orquestra del Montsalvat ve d’aquí.

¿Tot el que va passar fa que no pugui tornar a una institució pública?

Prefereixo no plantejar-m’ho. Se’m va dir que em presentés al concurs de la direcció artística del Liceu. Jo ja sé extraoficialment que no formo part dels seleccionats, segurament a causa d’aquest problema. Si estem parlant d’una qüestió causada per una malaltia, no és just. Tothom té dret a una segona oportunitat.

Per què tira endavant una orquestra amb criteris històrics com la Montsalvat?

Perquè en els pròxims anys el món de la música farà un pas endavant que té a veure amb un aprofundiment de la interpretació amb criteris històrics. També hi ha una qüestió bàsica: la música clàssica segueix allunyant-se de la societat. Potser cal redefinir-la amb uns altres paràmetres: una nova manera de comunicar, una nova manera d’entendre. Cal connectar la música amb la societat i crear actes simbòlics d’acord amb el canvi de paradigma que s’està esdevenint.

Com pot connectar la simfonia Heroica de Beethoven que tocaran divendres amb mobilitzacions socials com ara les de la PAH?

Penso que la transformació que ha d’haver-hi en aquest país no vindrà de les institucions. Vindrà de sota. Les dues qüestions que més han mogut el país en els últims quatre anys, el procés d’alliberament nacional i el tema de les hipoteques, no les ha liderat ni cap institució, ni cap partit, ni tan sols cap sindicat. Ha sigut una assemblea i una plataforma d’afectats per les hipoteques, i encara hi trobarem més coses. El canvi de paradigma significa que alguna cosa vella està morint i alguna cosa nova està naixent. No sabem gaire bé què és el que neix, però penso que l’Orquestra del Montsalvat és una mica això: una orquestra que neix de la iniciativa privada, que evidentment pot anar a demanar en un moment donat suport a les institucions, com qualsevol projecte, però que és totalment independent. I connecta amb la societat anant a tocar unes músiques en uns espais que parlen a l’ànima de les persones. Interpretar la simfonia Heroica a les ruïnes del Born és un acte simbòlic.

El lema de l’orquestra és “El so de Prometeu”. A quin déu desafien?

Busquem un so que acompanyi i que sigui veritablement de la gent. A l’Associació Obrera de Concerts, Pau Casals no feia concerts per a la burgesia, sinó per a la gent. Busquem això. D’aquí ve el preu de les entrades, a 20 euros. Hem de retornar la música a la gent com Prometeu va portar el foc als homes.

Per què heu triat el Romaticisme com a punt de partida?

Volíem començar des del Romanticisme perquè no tenia sentit crear una nova orquestra clàssica barroca, quan al país ja n'hi ha quatre o cinc. Penso que la interpretació amb criteris històrics serà l'avantguarda interpretativa que hi haurà en el futur, i de fet cada vegada s'hi està aprofundint més. Avui en dia no s'interpreta Haydn o Mozart de la mateixa manera que als anys 80 del segle XX. Quan l'OBC interpreta el 'Rèquiem' de Mozart, ja ho fa amb uns criteris que tenen a veure amb la interpretació amb criteris històrics. Això també passarà amb el Romanticisme, però fan falta les eines, les agrupacions que hi ajudin.

Quina ambició té l'orquestra?

La d'erigir-la dins la lliga de les orquestres historicistes europees. A l'Orquestra del Montsavalt hi ha músics que provenen de la Balthasar Neumann alemanya i de l'Orquestra Revolucionària i Romàntica de John Eliot Gardiner. He rebut trucades del Thomas Hengelbrock, el fundador de la Balthasar Neumann, animant-nos perquè s'estava esperant de la península Ibèrica una orquestra amb criteris històrics que partís del Romanticisme. No veig en aquests moments l'Orquestra del Montsalvat fent un Händel, però sí que la veig fent un pas més endavant: per a l'any vinent tenim el projecte de fer un programa Arnold Schöenberg.

I es podria arribar a Xostakóvitx?

La música de Xostakóvitx té una cosa molt curiosa, i és que les orquestres tocaven amb corda de tripa. Actualment toquen amb corda metàl·lica. I els metalls també tenien un tipus de pavellons a les trompes que era diferent. Hi ha tota una qüestió organològica molt interessant. Quan pensem en Xostakóvitx pensem en un so que recorda una mica a les bandes sonores de John Williams, però hi ha un altre punt més fosc. L'ànima, el que hi ha més enllà de la sonoritat, quan es toca amb aquest tipus d'instruments sembla que es recuperi més. És una qüestió que ara ens pot sorprendre però que és el mateix que ens sorprenia quan als anys 80 hi havia les primeres interpretacions de Mozart amb criteris històrics. Tot això ha anat canviant.

Per què una orquestra amb criteris històrics té un director com Francesc Prat, especialitzat en música del segle XX?

Francesc Prat és d'aquests talents que tenim al país que treballa més a Suïssa que aquí. Alguna vegada l'hem vist dirigint la bcn216, però aquí no sabem donar oportunitats a la gent. El fet de posar un compositor especialitzat en música del segle XX com a director de la música de Beethoven dóna tota una sèrie d'elements i de noves pauses, fa un Beethoven més contemporani. Tocar amb criteris històrics no vol dir aproximar-nos a una sonoritat autèntica. El que fem és música del segle XXI. Fundar una orquestra des del Romanticisme amb un director del segle XX sorprèn i és molt nou.

Quin marge hi haurà per a la divulgació i el descobriment, amb un repertori tan consolidat com el del segle XIX?

En principi ens plantegem les obres del canon, però veurem si en el futur podem fer alguna mena d'investigació. Hi ha coses de la música del segle XIX que encara estan per veure. Tenim moltes ambicions. Som com Siegfried: com que només tenim la força dels nostres braços, ens ho plantegem tot.


BEETHOVEN AMB JOSEP MARIA POU

L’actor Josep Maria Pou i la soprano María Hinojosa seran els convidats especials de l’estrena de l’Orquestra del Montsalvat, divendres al Born. Per a aquest debut íntegrament dedicat a Beethoven, Francesc Prat dirigirà 41 músics, entre els quals hi ha l’oboista Pepo Domènech i el fagot Carles Cristóbal, d’acord amb criteris històrics. El punt de partida de l’orquestra és el Romaticisme, un repertori que abordarà amb llibertat -“amb un director del segle XX”, diu Pérez Treviño- i amb una formació que creixerà en funció de cada projecte. La següent cita serà al setembre a Santa Maria del Mar, amb la Grande messe des morts de Berlioz. I per a l’any vinent l’orquestra prepara un programa centrat en Arnold Schöenberg.

Més continguts de