Uns Premis Nacionals valents

El Teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet acull una entrega de guardons molt reivindicativa

Un llibre que, cada vegada que era obert, treia flames: amb aquesta intensitat va començar ahir al vespre la gala dels Premis Nacionals de Cultura. L’escenari escollit era el Teatre Josep Maria de Sagarra de Santa Coloma de Gramenet. A fora, una trentena de persones amb pancartes mostraven, amb consignes com “L’atur mata” i “Violència és no arribar a final de mes”, que el descontentament social no ocupa els carrers només amb mètodes reprovables.

“Catalunya afirma i es projecta des de la cultura, i cal que continuï sent així”, va dir Carles Duarte, president del Consell Nacional de la Cultura i les Arts, que a través d’un jurat independent decideix la llista de guardonats. “Coneixement, riquesa i bellesa”: aquests són els tres eixos que el jurat dels Premis Nacionals de Cultura vol estimular, en paraules de Duarte. Hi afegiríem la valentia, que bona part dels guardonats van mostrar en les breus intervencions. El primer a pujar a recollir el premi -una escultura i 15.000 euros- va ser el president d’Amical Wikimedia, Arnau Duran. “Som un exèrcit pacífic de guerrers per la llengua. La nostra comunitat és present arreu del món. Aquest premi és per als milers de col·laboradors”, va dir. Després Roberto Olivan va ser distingit per la integració de circ, performance i dansa des de la companyia Olivan / Enclave Arts del Moviment i per impulsar el festival Deltebre Dansa.

Presentada per Aina i Marc Clotet i molt ben amenitzada per les accions del mag Sergi Buka -responsable del llibre cremat de l’inici-, la gala va avançar amb el surrealisme d’un joc d’ombres xineses cap al reconeixement de la feina del Museu Dalí de Sant Petersburg (Florida).

A favor de l’autogestió

Pepa Plana, pionera, mestra i estendard de l’ofici de pallassa, va dir que el seu és un ofici “insurgent, que fa preguntes insidioses al món”. La seva intervenció va ser de les millors: “En aquest país que volem ser, s’invertirà en cultura o en ignorància, en joc, en turisme de la patacada?” Va acabar donant suport a les cases ocupades autogestionades. Plana va recordar el seu debut a La Vaqueria, “que ja no existeix”. Amb Dies de frontera, Vicenç Pagès Jordà ha estat doblement reconegut amb el Sant Jordi i el Nacional de Cultura. “Hem tingut millors resultats amb les lletres que amb les armes. La feina d’escriure és de solitaris però fa molta companyia”, va dir. Fidel al seu omnivorisme pop, va acabar amb una frase de Terminator : “Si esteu escoltant això, sou la resistència”. La menció al món robòtic va enllaçar amb els següents premiats, els codirectors del festival Sónar, Ricard Robles, Enric Palau i Sergi Caballero, molt il·lusionats perquè la setmana que ve els beats, clicks i glitches conqueriran la ciutat.

“La suma del talent creatiu i l’emprenedor han donat forma al país”. Amb aquesta divisa va defensar el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, la voluntat de seguir treballant per construir “un país tan culte com sigui possible”. Quedaven encara per anunciar quatre premiats. La primera va ser Mireia Barrera, directora del Cor Madrigal de Barcelona des del 1993, que “creu en la música coral de qualitat” i que considera que li “falta encara un reconeixement popular”. La Principal de la Bisbal, amb una història de 126 anys, va ser distingida amb el Nacional de Cultura per la seva aportació infatigable. El seu director, Francesc Cassú, va agrair “la fidelitat i constància del públic”.

Jaume Vallcorba va recollir el seu Premi Nacional “molt agraït”, i també emocionat. La seva aportació editorial al capdavant de Quaderns Crema i Acantilado és, sens dubte, una de les més importants i exigents de les últimes quatre dècades. L’últim guardonat, Joan Massagué, va saludar els espectadors des de Nova York, on continua avançant en la investigació contra el càncer des de l’Sloan Kettering Institute.

El president Artur Mas va tancar l’acte fent-se, igual que Pepa Plana, algunes preguntes. “¿Pot la cultura catalana parlar de tu a tu amb les altres cultures europees i del món? Des de quan ho fa?” Mas va aventurar una doble resposta positiva: “Sí. Des de fa molt de temps, i encara ara”. La Troba Kung-Fú va tancar l’acte amb una petita actuació. Durant La Moreneta, Joan Garriga va adreçar unes línies a l’alcalde de Barcelona que van posar punt final a una gala molt connectada amb el present: “Escolti, senyor Trias, la Moreneta ballava a Can Vies”.

Més continguts de