Rachid Taha, música rebel contra el racisme

BarcelonaCada cop que Rachid Taha ha actuat a Barcelona ha deixat una empremta memorable. Unes vegades el record parla de concerts salvatges, sovint descontrolats per l’embriaguesa. En d’altres la memòria ha fixat actuacions demolidores, úniques, vestides d’excepcionalitat, com el concert que va oferir l’any 2007 a la mateixa sala Apolo, on aquest divendres presentarà les cançons del disc Zoom (Naïve, 2013), dins de la programació del Festival del Mil·lenni. D’aquell concert en queda, per exemple, la interpretació de Rock el Casbah, una versió de The Clash que Taha, nascut a Orà l’any 1958, va portar al seu terreny. I també Voilà, voilà que ça recommence, una cançó del 1993 que va néixer per denunciar el racisme a França.

Avui, amb l’auge del Front Nacional en la primera volta de les municipals franceses, Taha respon amb pessimisme quan li demanen si les coses han canviat en els últims vint anys. “Sí, han canviat per a pitjor. Llibertat, igualtat i fraternitat s’han convertit en un eslògan publicitari”, explica el músic algerià. Per això mateix afegeix que Voilà, voilà que ça recommence té més vigència que mai, tant a França com a la resta d’Europa. I per això mateix inclou una nova versió de la cançó en què l’acompanyen Femi Kuti, Éric Cantona, Agnès B, Rachida Brakni i Christian Olivier. “Una manera de combatre el racisme i la xenofòbia és escoltar Voilà, voilà ”, aconsella aquest admirador de Nina Simone. “L’adoro”, diu.

Molt lluny queden els temps en què Rachid Taha, Khaled i Faudel van omplir el Palau d’Esports de París-Bercy, l’any 1998, en una de les manifestacions més multitudinàries del rai, la música rebel del Magrib. El llegat d’aquella nit és el disc 1, 2, 3 soleils (1999), una màgica combinació de celebració i reivindicació que va contribuir a expandir internacionalment el rai. Taha podria haver aprofitat l’èxit per esdevenir una superestrella, i d’alguna manera ho va aconseguir, però sense trair l’esperit rebel que encara avui caracteritza un músic que explica que va començar a cantar per “no estar trist”.

Taha manté el seu estatus com a músic incòmode, com correspon a un home que abans de músic va ser sindicalista a Lió, la ciutat on a principis dels anys 80 va formar Carte de Séjour. “Vam ser el primer grup de punk-rock àrab”, recorda sobre una banda que era com un cop de puny en una societat francesa que encara mantenia vives dinàmiques pròpies del passat colonial.

El Rachid Taha que arriba demà a Barcelona és el que l’any passat va tirar endavant un projecte discogràfic concebut des d’una perspectiva cinematogràfica i que li ha valgut que el considerin “el fill rebel d’Elvis Presley i Oum Kalsoum”. “ Zoom és un disc cinematogràfic, que té un peu al cinema i un altre a la música. El podia haver titulat Tràveling, La nit americana o Ciutadà Kane, però l’he titulat Zoom ”, explica. Una de les raons pot ser que aquest títol li permet completar la rima Zoom sur Oum, el nom d’una de les cançons en què homenatja Oum Kalsoum (1904-1975), la gran cantant egípcia coneguda com l’Estrella d’Orient.

De Memfis a Memphis

L’influx de Kalsoum marca l’inici d’un viatge, com una mena de road-movie, de la Memfis egípcia a la Memphis nord-americana, on Taha truca a la porta d’Elvis Presley. “Els uneix l’actitud”, diu. El lligam és evident a Now or never, un tema construït sobre l’ It’s now or never popularitzat per Presley, que alhora adaptava la melodia d’ O sole mio. Taha, a duo amb Jeanne Added, la canta en àrab i anglès. És una manera de posar sobre la taula la multiplicitats d’arrels d’un home que reconeix alhora la influència de The Clash i Léo Ferré, de les pel·lícules de Bollywood i de l’ spaghetti western.

En el disc, produït per Justin Adams, hi col·laboren músics com el britànic Mick Jones (ex The Clash)i la cantant algeriana Cheba Fadela. Hi ha rock, guitarres d’alt voltatge, dub, llaüts àrabs... i sobretot el compromís d’un Rachid Taha que, malgrat el fatalisme que recorre Europa, segueix dient les coses pel seu nom. Fill rebel del rock i el rai, en lluita contra la xenofòbia.