Una revisió entusiasta i vital D'Espriu

El CCCB inaugura 'He mirat aquesta terra', l'exposició central del centenari del poeta

He mirat aquesta terra respira la modernitat desenfadada i alhora respectuosa amb què Julià Guillamon va tractar Quim Monzó a l'Arts Santa Mònica i la Revolta Poètica catalana dels 70 a la Fundació Palau. "Presentar qualsevol escriptor requereix un esforç d'aventura", admetia durant la presentació de l'exposició, que es podrà veure al CCCB des de demà fins al 22 de febrer del 2014.

La peripècia vital i literària d'Espriu passa per explicar l'escriptor precoç, el desencís de la Guerra Civil, la reconstrucció cultural catalana, la consagració com a poeta nacional a partir de La pell de brau i l'oblit de després, que no ha estat superat fins ara. "Espriu va ser una de les víctimes de la transició espanyola -va dir Guillamon-. Amb el canvi d'aires polítics, pren una posició secundària i és substituït per altres noms. A la dècada dels 80 se'n va fer una lectura esbiaixada i unilateral... La meva generació no l'ha llegit gaire". Si deu anys després de la seva mort Espriu podia ser "el gran oblidat", l'exercici de recuperació amb motiu del centenari ha estat possible perquè "se'n pot llegir l'obra amb llibertat, buscant-hi els elements contemporanis, que hi són, i amb una gran riquesa".

A més de donar una visió per al gran públic de les principals etapes creatives d'Espriu, associades als diferents gèneres literaris que va explorar, un dels grans encerts d' He mirat aquesta terra és l'extensa secció d'audiovisuals. Dels anys d'abans de la Guerra Civil hi ha un vídeo sobre l'amistat amb Bartomeu Rosselló-Pòrcel, mort el 1938: les seves despulles van descansar durant dècades al nínxol familiar dels Espriu a Arenys de Mar. De la popularització a la dècada dels 60, una entrevista amb Raimon, que va musicar, entre d'altres, Cançons de la roda del temps . La relació tensa amb Josep Pla se centra en la crònica del sopar de concessió del premi Lletra d'Or 1957 per l'obra Barcelona . La Caputxinada de Sarrià del 1966 és vista a ritme de jazz i compaginant imatges estàtiques i paraules impreses, homenatge al cinema de Jean-Luc Godard.

Un recorregut vital i entusiasta

Al tram final de l'exposició hi ha dues animacions que connecten la literatura d'Espriu amb el present. Marcel Pié i Maria Padró han convertit en imatges el conte Els subalterns , d' Ariadna al laberint grotesc . Un prohom diu als treballadors de la seva fundació que aquell mes no cobraran i promet que quan el país sigui independent tot anirà millor.

La segona animació -de Pere Ginard- presenta quinze personatges o motius presents a l'obra de l'escriptor: els molt coneguts Salom, Tianet, la reina Esther i l'Ós Nicolau, però també el País Moribund i la professora Ulrika Thöus, que es passa els dies comptant espermatozous per als estudis de genètica.

També és molt interessant resseguir com Espriu supera el triple daltabaix posterior a la Guerra Civil: la mort del pare, la transformació de la universitat i la persecució de la llengua catalana. Després d'escriure "el testament de la llengua catalana" amb l'obra de teatre Primera història d'Esther , és reivindicat per l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual a través de diverses representacions. L'exposició mostra dibuixos de Fabià Puigserver i diversos retaules d'Armand Cardona fets el 1965 amb motiu de Ronda de mort a Sinera . En l'apartat dels homenatges literaris, destaquen els retrats de Moix, Palol i Espinàs. La imatge de l'enterrament multitudinari el 23 de febrer del 1985 tanca el recorregut, vital i entusiasta, que proposen Bru de Sala i Guillamon en una mostra que vol ser un dels actes centrals de l'Any Espriu.

Galàxia Gutenberg publicarà el llibre  de l'exposició

A finals de novembre Galàxia Gutenberg donarà a conèixer el llibre basat en He mirat aquesta terra . L'editor Joan Tarrida explica la feina de Guillamon: "Es vol donar una visió global d'Espriu. La del poeta compromès, però també el vessant místic de la seva obra i el sarcasme que en recorre bona part".

Igual que passava amb el catàleg de Monzó. Com triomfar a la vida -també editat per Galàxia Gutenberg-, Julià Guillamon ha volgut fer "un llibre molt visual, amb nombroses fotografies: algunes s'han fet expressament, com les de la casa d'Arenys de Mar, o les del material de Ricard Salvat", explica Tarrida. El volum rondarà les 160 pàgines i inclourà textos de Rosa Delor, Julià de Jòdar i Miquel de Palol, entre d'altres.