BARCELONA.Artistes, empresaris, demòcrates, comunistes, sindicalistes, estudiants... Tots eren sospitosos per a la dictadura franquista, dignes de figurar a les llistes negres de la policia. Avui la revista Sàpiens treu a la llum en exclusiva la llista policial més extensa i detallada que s'ha pogut trobar mai a Catalunya, una radiografia de l'oposició al règim, gairebé un qui és qui de la militància clandestina en un dels moments més tensos de la dictadura: l'estat d'excepció del 1969.
En un reportatge de Sònia Casas Codinach, Sàpiens revela avui els 462 noms de les vuit llistes localitzades a l'arxiu del Govern Civil de Barcelona pel jove historiador Albert Planas, que, juntament amb Andreu Mayayo, ha assessorat Casas en l'article. Molts dels noms de les llistes són de persones que van ser jutjades pel Tribunal d'Ordre Públic, com ara José Luis López Bulla, sindicalista resident a Mataró i exdirigent de CCOO, que explica a Sàpiens que el dia que es va declarar l'estat d'excepció era a Madrid pel judici de la seva primera detenció. En total li va tocar viure fins a divuit detencions.
Moltes de les persones que figuren a la llista no necessiten presentació: Jordi Pujol Soley, Jordi Solé Tura, Miquel Roca Junyent, Maria Aurèlia Capmany, Salvador Espriu, Pere Portabella, Manuel de Pedrolo, José Agustín Goytisolo, Antoni Tàpies, Joan Brossa, Oriol Bohigas i un llarg etcètera. N'hi ha moltes sense perfil públic i, evidentment, tots els noms estan escrits en castellà. Al costat del nom hi figura una ideologia adscrita: català-separatista, comunista, democratacristià... El terme socialista hi apareix poc, però. Una altra curiositat són les absències: no hi ha rastre de noms destacats com Heribert Barrera i Pasqual Maragall.
Sàpiens retrata el moment convuls que es vivia a Catalunya quan es va redactar la llista, i entrevista diferents personalitats que hi figuren, entre les quals hi ha el conseller d'Economia i Finances, Andreu Mas-Colell; l'empresari i promotor Josep Espar Ticó; l'excapellà i polític Frederic Prieto, i l'advocada laboralista Montserrat Avilés.
