Cultura 13/06/2014

El dia que el Sónar va ballar al voltant d’un monòlit

El xou audiovisual de Plastikman i uns ‘drones’ ballarins brillen en la primera jornada del festival

Xavier Cervantes
4 min

BarcelonaLa primera jornada del Sónar de Dia es va tancar de nit i amb un dels habituals de la part nocturna del festival: Plastikman, l’àlies del canadenc Richie Hawtin. A cop de baixos profunds i tocs àcids, Hawtin va presentar Objekt, un xou que fins ara només s’havia vist al Museu Guggenheim de Nova York i en què el protagonisme el té un monòlit que ahir va ocupar el centre del Village, i al voltant del qual va ballar el públic. Més enllà de significats antropològics o espirituals, la funció del monòlit era mostrar projeccions abstractes, amb la llum dialogant amb les progressions rítmiques que proposava Hawtin.

La presència de Hawtin va funcionar com a reclam extra perquè molta gent passés ahir pel Sónar de Dia a la Fira Montjuïc. Tanmateix, la disposició dels escenaris va evitar congestions, i en general el trànsit del públic va ser prou fluid, també al SonarPlanta, l’espai dedicat a unidisplay, la instal·lació audiovisual de Carsten Nicolai que inaugura la col·laboració del Sónar amb la Fundació Sorigué i que es pot visitar fins dissabte. El resultat és realment immersiu, i l’espectador es pot abandonar a la interacció de freqüències sonores i imatges geomètriques. Artísticament, la jornada va combinar l’hedonisme del SonarVillage (sobretot MO, a l’hora de dinar) amb la contundència rítmica del Hall (molt ple amb Trentemoller) i l’eclecticisme del Dôme (de Debruit & Alsarah a Chris & Cosey).

La dansa del futur

Una de les novetats presentades al Sónar+D és el Flone, que sembla un drone però és un telèfon volador que costa 350 euros. El telèfon s’integra en una estructura i s’enlaira una vintena de metres guiat per un altre telèfon. I què hi fa allà dalt? Per exemple, fotografies. De moment, és més una eina tecnològica que un element artístic, però no seria estrany que aviat formés part d’un espectacle. Ahir mateix, a l’auditori que acull ll’escenari SonarComplex, tres drones de forma piramidal seguien una coreografia aèria. Era un dels números ideat pel japonès Daito Manabe, i la constatació que una eina tecnològica també pot ser un element artístic. De fet, mentre els drones ballaven no hi havia cap persona a l’escenari. I tot i que el ball drònic no va ser el més reeixit del xou del japonès, sí que és una finestra oberta al futur.

L’espectacle de Manabe és un dels exemples més clars del que vol ser el Sónar: un espai de trobada activa entre tecnologia i art. Les gairebé mil persones que van omplir l’auditori van haver d’esperar una mitja hora abans d’accedir-hi, però la recompensa va pagar la pena. L’espectacle combina dansa, música electrònica més rítmica que ambientalista i, esclar, alta tecnologia. Tot plegat va començar amb tres ballarines vestides amb unes capes curtes que actuaven com a pantalles d’un videomapping abstracte. El públic no veia les ballarines, sinó el que es projectava sobre elles. I aquestes imatges interactuaven amb una pantalla posterior que les transformava en unes altres. Quan va acabar la primera peça, l’ovació va ser d’admiració. Després hi van intervenir uns cubs i finalment, ja amb les ballarines fora d’escena, va arribar el moment dels drones : coreografia aèria fluida i minimalista, sense virtuosisme i menys expressiva que les peces amb videomapping. Això sí, les possiblitats artístiques que anticipa són infinites.

La invisibilització de la presència humana a l’escenari és una qüestió sobre la qual han reflexionat sovint els músics electrònics. N’hi ha que fins i tot prescindeixen d’elements visuals i que busquen aconseguir la immersió del públic només mitjançant el so. Ahir, a SonarHall, els catalans Balago van optar per aquesta solució. A ells amb prou feines se’ls veia i la gent va acceptar la proposta. No cal mirar per viure la música. Va passar el mateix amb les japoneses Nisennenmondai. La il·luminació de l’escenari les amagava més que les mostrava, però el més important no era veure sinó experimentar una demolidora descàrrega de soroll rítmic amb la bateria lluitant sense treva. Física i electrònica treballant plegades en un dels concerts més memorables de la història del Sónar. La immersió auditiva encara va un pas més enllà a Despacio, un sound system de James Murphy i 2manidjs que amplifica les sensacions d’un club i que també es farà avui i dissabte. Unes torres d’altaveus d’altíssima fidelitat disposades en cercle, uns vinils i una bola de miralls és tot el que necessiten per convertir l’experiència en la mare de totes les discoteques: el so en totes les dimensions possibles. Darrere de tot plegat hi ha el vell (i bell) propòsit de posar el focus en la pista de ball, ben lluny dels egos que dominen cabines i escenaris.

L’agenda

Avui al Sónar de Dia

El duo de San Francisco porta a escena un peculiar laboratori electrònic i humorístic, a propòsit del disc The marriage of true minds.

I al Sónar de Nit

El duo noruec Röyksopp i la cantant sueca Robyn comencen a Barcelona la gira de presentació d’un nou disc d’electrònica pop.

stats