Teatre

‘Timó d’Atenes’, un altre recital de Julio Manrique

Crítica de l'obra que es pot veure a la Biblioteca de Catalunya fins al 30 de novembre

Timó d'Atenes és una obra estranya perquè camina de la sàtira a la tragèdia i perquè el protagonista no té un antagonista concret sinó diversos de genèrics, des del senat grec fins a l'ésser humà. És, en qualsevol cas, una obra força política que furga tant en la hipocresia dels humans com en els interessos perversos de la classe dominant. L'obra, i la magnífica versió que ens brinden a la Biblioteca, gira bàsicament al voltant de Timó, un jove ric i generós amb els seus amics, convertit per la seva filantropia en un rodamón que crida un discurs que voreja l'anarquisme i s'expressa com la indignació entre nosaltres. A la versió de David Selvas i Sergi Pompermaier aquests elements polítics adquireixen molta actualitat perquè les coses sembla que no han canviat tant malgrat els segles transcorreguts des que Shakespeare la va escriure a principis del segle XVII. La llei per sobre de tot, que farà desterrar el general Alcibíades, i el Déu diner que il·lumina totes les accions dels éssers humans.

Julio Manrique torna a enlluernar per la naturalitat amb què despulla el personatge de qualsevol grandiloqüència i el converteix en un home real d'avui dia en la manera de dir i en la seva gestualitat. Seus són els grans parlaments i seu el mèrit que la resta d'intèrprets, tots secundaris, tinguin carn i ossos. Destaquem la subtilitat de Marta Marco malgrat la poca consistència del seu personatge. La direcció de David Selvas és imaginativa i impregnada d'una engrescadora modernitat que s'expressa en el moviment dels actors, la banda sonora i l'espai. Un Shakespeare interessant i prou atractiu per ser un gran èxit.