La Virreina explora Les revolucions del 1979

Barcelona.1979. Momument a instants radicals , el projecte més ambiciós de La Virreina Centre de la Imatge fins avui, aplega més de dues-centes obres de setanta artistes, algunes de produïdes per a l'ocasió, entre les quals es troba una petita part de l'arxiu de l'escriptor alemany Peter Weiss (1911-1982).

"És molt més fàcil escriure sobre el món si el pots ficar dins una habitació", va afirmar Weiss en una entrevista a la revista Life . Parlava del moble amb cent calaixos que es va fer construir per guardar-hi l'allau de tot tipus de documentació a partir de la qual escrivia les seves novel·les i obres de teatre. Carles Guerra, director de La Virreina i comissari de l'exposició, no només ha fet de la novel·la de Weiss La estética de la resistencia - "un monument literari edificat sobre un mar de documentació"- el fil conductor d'aquest projecte, sinó que sembla que li ha pres també la metodologia.

Malgrat que el 1979 no ha ingressat dins la mitologia de la història recent com ho han fet el 1968 (pel Maig francès) o el 1989 (per la caiguda del Mur de Berlín), l'exposició recrea una constel·lació d'esdeveniments heterogenis que reflecteixen, per exemple, el desmantellament de la fàbrica com a institució del treball per excel·lència, la revolució de la dona, el sorgiment d'un nou conservadorisme després que Margaret Thatcher fos elegida primera ministra del Regne Unit aquell mateix any o les revoltes a Nicaragua i l'Iran. Amb tot, la mostra no vol oferir una lectura unívoca i tancada dels fets que repassa, sinó que vol proposar diversos camins a l'espectador entenent el 1979 com un any de transició en tots els sentits.

En l'àmbit local, el 1979 es va aprovar l'Estatut d'Autonomia. Respecte a aquest darrer fet, però, Guerra afirma que l'exposició extreu els seus fruits d'una lectura més urbana que identitària de la realitat catalana. Per exemple, mentre que en aquells anys va veure la llum el pla del Liceu al Seminari -en el marc del qual van ser construïts més endavant el Macba i el CCCB-, les fotografies de Pep Cunties i Jesús Atienza revelen la flagrant precarietat de l'escorxador municipal d'Hostafrancs, del geriàtric municipal de la Bonanova i del psiquiàtric de Pi i Molist, ancorats, encara, al segle XIX.

Així doncs, 1979. Monument a instants radicals posa en relleu com aleshores la cultura va començar a ser instrumentalitzada com a una eina de transformació urbana amb l'objectiu de fer front a situacions de degradació social, com havia succeït a París amb la construcció del centre Georges Pompidou.