Barcelona“A foc lent”, així descriu Wagner Pa (Rio de Janeiro, 1966) el procés d’elaboració de Forn de pa (Sota la Palmera, 2013), el disc que avui presenta en concert a La [2] de l’Apolo. “Vaig ser pare, i vaig estar en funció papà full time ”, diu Pa per explicar els sis anys que han passat des del disc anterior. Treballar sense pressa ha condicionat el to tranquil i suau d’unes cançons que combinen el català, el castellà i el portuguès, tal com ha fet des que va debutar amb Brazuca Matraca (2000), un dels àlbums més peculiars del so mestís de Barcelona.
“Sempre m’han agradat els discos que podia escoltar a casa, poc estridents. De fet, els brasilers tenim un costat molt tranquil”, diu aquest admirador de Jorge Ben i del grup Los Hermanos, que es defineix com a “catalarioca”. “Sóc d’allà i sóc d’aquí”, recorda Pa, que des de finals dels anys 80 ha contribuït a difondre les músiques brasileres i africanes a Barcelona. A Forn de pa ha buscat formes musicals “petitones” però riques en detalls, fruit de la col·laboració de Pa amb Pep Lladó, Cesc Pascual i Xavi de la Salud, entre d’altres, tots còmplices d’una manera d’entendre la música que s’explica millor en la proximitat i amb un somriure.
