ART
Cultura 27/02/2014

La felicitat, la generositat i la soledat de Jacqueline Picasso

Una amiga revela “la veritat” sobre la dona del pintor i el seu final

Antoni Ribas Tur
3 min

BarcelonaPepita Dupont era una jove periodista del Paris Match quan va conèixer Jacqueline Picasso. L’havia vist immortalitzada en nombrosos retrats de l’artista malagueny en una exposició el 1982 i havia quedat impressionada. Hi va contactar per entrevistar-la i es van acabar fent amigues íntimes. El 2007 va explicar la relació que hi havia mantingut en un llibre que ara acaba de publicar l’editorial Elba: La verdad sobre Jacqueline y Pablo Picasso. L’autora volia retre homenatge a la “història d’amor” i a la “generositat” d’una “parella extraordinària”, però el llibre va aixecar polseguera. Catherine Hutin, la filla de Jacqueline, la va denunciar per difamació. L’autora es defensa subratllant que tota la informació del llibre està contrastada, tot i que va ser condemnada, i subratlla que va ser “amiga” de Jacqueline i no “policia”. “La Jacqueline no sabia dir mentides”, va subratllar l’autora.

“Tornaria a escriure el mateix llibre” tot i les dificultats, insistia ahir l’autora a Barcelona. La felicitat que emanala relació de Jacqueline i Picasso contrasta amb com apareixen retratats els fills, els hereus de l’artista, que pensen només en els diners, i el final amarg que va tenir Jacqueline: presa de l’alcohol i els somnífers, es va disparar un tret al cap el 1986.

Espanya no mou un dit pel llegat

El llibre aborda també un altre assumpte espinós. Jacqueline Picasso volia donar a Espanya 61 pintures de l’artista. Es van exposar el 1986 al Museo Español de Arte Contemporáneo dins l’exposició Picasso en Madrid. Quan va acabar la mostra, els quadres van tornar a França. “Espanya hauria d’haver lluitat per les obres, i no va fer res”, criticava ahir Dupont, convençuda que el testament de Jacqueline es va ocultar. El 1990 en va tornar una, Monument als espanyols morts per França, com a donació de l’estat francès. Dupont va explicar ahir que Jacqueline li havia anunciat la seva intenció de fer la donació en una trucada poc abans de suïcidar-se i que l’expresident espanyol Felipe González no ha respost a cap de les seves demandes d’informació.

La verdad sobre Jacqueline y Pablo Picasso està vetat a les llibreries del museu de l’artista a París i a Antibes. En canvi sí que hi són altres llibres com els de Françoise Gilot, una de les dones del pintor, i la néta, Marina Picasso, en què l’artista malagueny surt força malparat. “El llibre mostra un altre Picasso que no és el de John Richardson [un dels biògrafs més rellevants de l’artista] ni el de Gilot”, explicava ahir Clara Pastor, la directora d’Elba. “Picasso era un monstre en la seva tasca i un monstre de tendresa”, va dir Dupont. “No era cruel, és la vida que ho és”, va subratllar l’autora, per desmentir el caràcter del monstre egòlatra i polígam que nombroses veus han atribuït a l’autor del Guernica.

L’autora també critica el deteriorament de dues residències de l’artista, Notre Dame de Vie i el castell de Vauvenargues, després que la filla Catherine les heretés. Fins i tot va assegurar que s’havien trobat retrats de Jacqueline rosegats per les rates. Els altres fills del pintor, tret de Paulo, van ser inclements amb Jacqueline. La van acusar d’haver segrestat el seu pare. Ella es defensava dient que complia la seva voluntat, que Pablo Picasso no n’havia volgut saber res perquè havien engegat un procés judicial per assegurar-se l’herència.

stats